PSICOLOGIA del aprendizaje

Psicologia de l’Aprenentatge
1- L’aprenentatge i l’estudi de la conducta
a. Definició d’Aprenentatge
b. Distinció entre Aprenentatge i altres causes de canvi en
la conducta
c. L’ètica de la investigació de la conducta

2Introducció
l’aprenentatge

històrica

i

models

teòrics

de

a. Orígens històrics
b. El model tradicional de laprenentatge
c. Tendències recents enaprenentatge

a. Definició d’Aprenentatge
 “ Podem definir l’aprenentatge com un canvi en la probabilitat de la
resposta, encara que hem també d’especificar les condicions en
les que es produeix” (Skinner, 1950).
 “L’aprenentage és aquell procés que es manifesta a través de canvis
adaptatius de la conducta individual com a resultat de
l’experiència” (Thorpe, 1956).
 “... per aprenentatges’enten un canvi més o menys permanent de la
conducta, que ocorre com a resultat de la pràctica” (Kimble, 1961).
 “ L’aprenentatge és un canvi durader en els mecanismes de
conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments
ambientals” (Domjan i Burkhard, 1999).

Aprenentatge

adquisició d’una conducta nova.

No obstant
Aprendre a contindre Rs és tan important com aprendre a
donarrespostes

“l’aprenentatge és un canvi durader en els mecanismes de conducta,
resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals”.

Actuació

accions d’un organisme en un moment concret.

oportunitat, motivació i capacitats sensorials i motores, aprenentatge.
La conducta d’un organisme (la seua actuació) s’usa per a proporcionar
proves de que existeix aprenentatge.

b. Distincióentre Aprenentatge i altres causes de canvi en la
conducta
 Els canvis no són sempre permanents: noves experiències, oblit
 Els canvis poden deure’s a altres processos distints de l’aprenentatge:
-Motivació,
-Fatiga,
-Drogues
-(estats transitoris)

Desenvolupament
maduratiu

Processos
instintius

Factors que incideixen en l’aprenentatge
1.

Herència.

2.

Maduració (Procéspel qual es despleguen patrons de conducta
biològicament predeterminats, seguint més o menys un programa)

3.

Pràctica.

4.

Motivació.

5.

Transferència.

c. L’ètica de la investigació de la conducta
L’us d’animals en les investigacions sobre aprenentatge:
•

És més fàcil establir relacions causals perquè el comportament animal
és menys variable.

•

És més fàcil elcontrol de la situació experimental.

•

Permet conèixer causes de desordes
procediments impracticables en humans.

•

No hi ha que preocupar-se del cumpliment de les característiques de
l’experiment (desitjabilitat social).

conductuals

a

través

de

La realització d’estudis amb humans:
Els principis ètics de l’APA determinen què tipus de investigació pode
realitzar-sePsicologia de l’Aprenentatge
2- Introducció històrica i models teòrics
de l’aprenentatge
a. Orígens històrics
b. El model tradicional de l’aprenentatge
c. Tendències recents en aprenentatge

a. Orígens històrics
Psicologia  importància dels instints en l’activitat humana
* FUNCIONALISME:

Orígens instintius
Funció adaptativa de la conducta

Mecanismes que controlen la conducta:

J.DEWEY (1886): La
forma de la
supervivència humana
difereix de la dels
animals inferiors.

W. JAMES (1890): Els
instints motiven de la
mateixa forma la
conducta de l’H. i la
dels animals.

a. Orígens històrics
Crítiques al concepte d’instint:
1- Antropólegs: varietat de valors, creències i comportaments
existents entre les diferents cultures.
2- Watson i Morgan (1917): solsexisteixen tres R emocionals
innates: por, ràbia i amor
3- Bernard (1924): va identificar milers d’instints  debilitat
teories d’instints.

1920  força en el procés d’aprenentatge.
Experiència  principal determinant del comportament.

Conductistes

a. Orígens històrics
* CONDUCTISME:

Paper de l’experiència en el control de la
conducta.

Influències sobre l’enfocament conductista:...