psicologia del desenvolupament

ACTIVITAT 1
1.1
a) Els diversos paradigmes de la psicologia del desenvolupament són:
Paradigma mecanicista: La metàfora bàsica en aquest paradigma és la màquina, segons la qual, l'univers està compost per diferents parts, partícules elementals en moviment o repòs relacionades entre si per forces causals eficaces i immediates. D'aquesta manera s'equipara a les persones amb les màquines,concebent a l'ésser humà com a actiu i passiu.
Paradigma organicista: La metàfora bàsica és l'organisme vivent. L'organisme és entès com un procés actiu, responsable de les seves pròpies accions. Concep a l'home com a organisme actiu. La totalitat del comportament de l'ésser humà és més que la suma de les parts que ho conformen.
L'ambient es considera en un segon pla, encara que els factorsambientals es necessiten per actualitzar casa etapa successiva, aquestes vénen donades en qualsevol moment pel nivell existent del desenvolupament de l'organisme.
Paradigma dialèctic: La metàfora bàsica d'aquest paradigma és la contradicció. Aquesta suposa la interacció dialogada i les composicions orquestrals, és a dir, inclou característiques com l'harmonia, sincronització, etc.
b) El paradigma quedona més importància al context històric i sociocultural de l’individu com a factor del seu desenvolupament és el organicista.
1.2
a) La mare li dona un reforç positiu al nen, en aquest cas, el deixa veure la TV si fa els deures en un temps determinat.
b) El paper d’en Pere en l’aprenentatge d’aquest hàbit és fer els deures abans de l’hora que comença el seu programa preferit.
El paper de lamare, és donar el reforç positiu al Pere per a que faci els deures, en cas que no els faci, no podrà veure la TV, es a dir, la mare li aplicarà un càstig.

ACTIVITAT 2
2.1
És el mètode experimental, ja que, pretén confirmar un mètode d’ensenyament, mitjançant una sèrie de variables. Aquestes variables seran modificades per observar el seu efecte.
2.2
La hipòtesi de partida del professorés determinar si el rendiment acadèmic de l’assignatura depèn del mètode d’ensenyament emprat.
2.3
La mostra que el professor agafa són 88 estudiants, del mateix curs i institut, els quals els divideix en quatre grups.
2.4
La variable depenent de l’estudi és la nota l’examen, segons la nota sabrà quin mètode ha obtingut més bon resultat.
2.5
Les variables independents són les tècniquesd’estudi emprades per als diferents grups de treball, els treballs individuals, la utilització de tècniques cooperatives, els mètodes expositius i la manera d’impartir la classe amb diapositives o sense.
2.6
L’instrument que utilitza és l’examen, ja que ha partir d’aquest sabrà la nota.
2.7
El professor ha establert dos mètodes d’ensenyament diferents amb els dos grups per saber si la forma de ferla feina afecta al rendiment acadèmic: l’elaboració d’exercicis individuals i l’altre grup la utilització de tècniques cooperatives.
Als altres dos grups va canviar la manera de presentar els continguts, per comprovar si també influïa la forma de presentar els continguts: a un grup va fer una exposició oral (sense diapositives) i a l’altre va utilitzar diapositives.

ACTIVITAT 3
3.1
Elsprincipals factors en la formació del rol de gènere són els factors cognitius, a partir de que se’n adonen de que són nens o nenes ja comencen a actuar de forma masculina o femenina.
A banda, també influeix l’ambient, l’entorn del nen/a, i s’identifiquen amb els seus familiars (pare o mare), els amics i per a aquests són models a seguir.
A més, estan els estereotips marcats per la societat i lacultura, aquests ens marquen el que poden fer els nens i el que han de fer les nenes, a que han de jugar, com s’han de vestir, el seu comportament. Una sèrie de normes que si no s’acompleixen el nen/a està mal vist.



3.2
Com podem veure, la imatge representa els rols de gènere, ja que, la nena juga a cuinetes i a nines, en canvi el nen juga als vaquers amb pistoles.
Els rols...