Psicologia Dels Grups

ps
TEMA 1. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA DELS GRUPS

La investigació centrada en l’estudi dels grups conforma un extens camp dins de les ciències socials, del que tradicionalment se n’ha encarregat l’antropologia, la sociologia i diverses branques de la psicologia, en especial, la psicologia dels grups.

A partir de les afirmacions d’Asch es pot extreure la idea sobre la consideració del’individu i del grup com els dos pols oposats permanents dels processos socials. Encara que no és menys certa la valoració, amb freqüència negativa, que reben els grups al ser considerats l’origen de múltiples efectes indesitjables sobre el comportament dels individus. Les conseqüències disfuncionals i improductives que pot provocar el treball en grup, o la pèrdua de llibertat i de responsabilitat delsindividus quan formen part de masses. Aquesta idea ha estat provocada pels propis psicòlegs socials, ja que ha donat més importància a l’estudi de fenòmens negatius que poden aparèixer en els grups (ex: pensament grupal, pèrdues de procés, desindividualització, conformitat, prejudici i estereotípia, vagància social, comportaments irracionals de naturalesa antisocial, etc).


En les societatsactuals, es potencien les tendències individualistes més extremes juntament amb l’exaltació de valors relacionats amb la col·laboració, la solidaritat i l’acció col·lectiva.

El coneixement del funcionament intern dels grups i de la dinàmica de les relacions intergrupals resulta d’especial rellevància en l’actualitat, ja que les dos aspectes es troben implicats en el nucli dels problemes iconflictes socials de major gravetat: xenofòbia, racisme, marginació, enfrontaments bèl·lics d’origen ètnic, religiós o nacionalista, així com qualsevol altre tipus d’actituds i comportaments discriminatoris.

1. La realitat dels grups ( Als anys 20 del s.XX, un important corrent de psicòlegs individualistes, amb Allport al capdavant, negava la realitat dels grups, dient que l’únic reals són elsindividus, ja que els processos psicològics només tenen lloc en ells: són els individus qui perceben, senten, pensen, decideixen i actuen. El concepte de grup resulta una ficció innecessària des del moment en que tracta de referir-se a quelcom més que a la suma de les accions dels individus.


Lewin, Sherif i el propi Asch, influenciats en diferent mesura per les teories de la Gestalt o Teoria deCamp i els seus principis d’organització perceptiva, coincidien en l’essencial que és una concepció del grup com un “tot” dinàmic, és a dir, com una totalitat que tingués una realitat pròpia, producte de la interacció de les seves parts components i que no es pogués considerar equivalent a la suma d’aquestes parts.

Segons Lewin en el concepte de “grup social”, el tot és diferent a les sumesde les parts. L’argument lewinià diu que a mesura que els sistemes es fan més complexos duen a terme comportaments que no podrien haver sigut previstos sobre la base dels elements que composen el sistema.
Com diu Turner, les aportacions d’aquests autors van legitimitzar al grup com objecte d’investigació al donar-li un grau de realitat. permetent el seu estudi en situacions de laboratori ieliminant els debats filosòfics sobre les relacions entre l’individu i el grup. Arrel d’aquest fet, Newcomb concloïa:

“un grup és real en 3 sentits d’importància per als psicòlegs socials. És socialment real, en el sentit de que està inclòs en les normes compartides que li permeten a la gent la comunicació recíproca. És objectivament real, en el sentit de que se’l pot veure i, de que diferentsobservadors poden estar d’acord respecte al que es veu. Per últim, és psicològicament real, en el sentit de que els individus el perceben i estan motivats en relació amb ell i de que la seva conducta està així determinada per ell.

La polarització proposada anteriorment es va veure “atacada” per les idees proposades per Cattell i Campbell. Cattell utilitzava el concepte de “sintalitat” per a fer...