Psicologia

Grup 8 Psicologia de la personalitat: Núñez de Arenas García, Amanda; Pagano Gordo, Núria

PAC 3: FASE PRÀCTICA
1- Expliqueu el paper de la personalitat en la conducta anormal. La conducta, sigui normal o anormal, és el resultat de moltes causes diferents, tant endògenes com exògenes. Per altra banda, la personalitat pot estar incidint en la conducta anormal o normal, a la vegada que altresfactors multicausals endògens, com ara un factor desencadenant, un factor de manteniment i un factor de desenvolupament. La personalitat actua com a desencadenant en aquells casos en què es pot pensar que ha estat una variable causal. Cal tenir vulnerabilitat o predisposició per a un trastorn per tal que aquest es manifesti quan succeeix algun estat important en la persona, com pot ésser la pèrduad’un familiar. La personalitat actua com un factor de desenvolupament de certs trastorns de conducta. 2- Com explica el patró pensament-sentiment-acció la presencia de conductes anormals. Concreteu-ho en la personalitat bordeline o límit. El patró pensament – sentiment - acció és fonamental en les teories interpersonals per a explicar la presència de conductes anormals que impliquen accions,sentiments i pensaments anormals. Amb un trastorn psicopatològic com és la personalitat borderline o límit, les persones que ho pateixen tendeixen a tenir inseguretat en la resposta que els altres tindran del seu comportament i això fa que el seu comportament solitari incrementi. Perceben els altres com altament incontrolables. Això fa que la seva relació amb les persones sigui molt inestable; primer ésmolt afectiva i després, degut a la ‘decepció’ de que l’altra persona no hagi captat els seus desitjos (els quals no han estat captats per què no han estat expressats clarament) provoca que els afectats pel borderline es sentin ferits i passin a tenir una relació molt irritable. 3- Quines aportacions fan els models dels trets als trastorn de personalitat?. Expliqueu prèviament diferències isimilituds entre els models teòrics factorials que us proposa el mòdul. Fins al final dels anys setanta han destacat els models dels trets proposats per Guilford, Cattell i Eysenck, però des de fa un temps s'ha afegit el model dels cinc factors (MCF). Els models factorials de la personalitat formen un subconjunt dels models de trets que comparteixen entre si la metodologia de l'anàlisi factorial com asistema per a identificar les dimensions que configuren l'estructura de la personalitat. Actualment podem distingir dos models d'acord amb l'aplicació de l'anàlisi factorial: els models biologicofactorials i els models lèxico-factorials. − Models biologicofactorials. Consideren que la base de les diferències individuals en la personalitat són els mecanismes biològics que sustenten els processosd'aprenentatge,

1

Grup 8 Psicologia de la personalitat: Núñez de Arenas García, Amanda; Pagano Gordo, Núria motivació i que es constitueixen en unes dimensions que causen l'estabilitat i la consistència de les conductes, i per això aquestes dimensions es coneixen com a trets de la personalitat. Dins d'aquest model, trobem el model de personalitat PEN (Psicotisme, Extraversió i Neuroticisme)d'Eysenck. El model PEN és un model dels trets, de construccions teòriques que contrasten empíricament i segueixen el procediment hipotètico-deductiu. La teoria d'Eysenck és una de les més consistents actualment en l'àmbit de la psicologia de la personalitat. És precisa en la seva formulació, molt potent en la descripció i explicació i amb un alt grau de simplicitat. − Models lèxico-factorials.Sostenen que les diferències individuals importants estan representades en el llenguatge, ja que les persones que parlen el mateix llenguatge s'han d'entendre entre elles i han de poder fer referència a aquestes diferències entre individus. Dins d'aquest model trobem el model de personalitat de Cattell. Creu que hi ha d'haver una estructura de la personalitat subjacent en el llenguatge que descriu...