Psicologia

PAC 1: Diversitat cultural i biografia (Amin Maalouf)


Amin Maalouf (Líban, 1949) va abandonar la redacció d'una novel·la per escriure aquest llibre que comentarem, un assaig sobre el concepte d'identitat : Les identitats assassines. La reflexió que aporta l'autor és fruit de la seva pròpia experiència: ell prové d'una família del sud aràbic que es va establir a les muntanyes libaneses,va néixer a la comunitat grecocatòlica o melquita, va ser educat a França en francès... Tots aquests elements discordants que han forjat la seva identitat i que han traçat el seu itinerari el fan qüestionar sobre la pròpia identitat. Es proposa amb aquest llibre, per tant, comprendre per què hi ha persones que cometen crims en nom de la seva identitat religiosa, ètnica, nacional... (Maalouf, A.Pàgina 17). A.Maalouf defineix la identitat com "és el que fa que jo no sigui idèntic a ningú" i reconeix que hi hagut èpoques on la gent ha considerat que tan sols hi havia una pertinença important (la nació, la religió o la classe). Tanmateix, ell té una concepció de la cultura com a sistema obert i dinàmic: l'home que assumeix la diversitat servirà d'enllaç entre les diferents comunitats i lesdiferents cultures (Maalouf, A. Pàgina 49). En canvi, aquell que no l'accepti serà víctima d'una concepció "tribal" de la identitat: tindrà una concepció de la cultura tancada i estàtica. Un exemple de concepció "tribal" que ens dona A.Maalouf són els emigrants: l'emigrant deixa el seu país d'origen i es troba amb un país d'acollida que no l'acaba d'acceptar. Per aquest cas, ell proposa lareciprocitat: "com més us impregneu de la cultura dels país d'acollida, més podreu impregnar-lo de la vostra (...) com més un immigrant senti respectada la seva cultura d'origen, més s'obrirà a la cultura del país d'acollida" (Maalouf, A. Pàgina 56). Claude Lévi-Strauss, des d'una perspectiva estructuralista, està totalment d'acord en la noció de dinamisme en front de la forma estàtica en la diversitatquan ens comenta: "la noció de la diversitat de les cultures humanes no s'ha de concebre d'una manera estàtica" (Frade, C. Pàgina 68).


Per A.Maalouf la identitat és complexa, única, insubstituïble, impossible de confondre's amb una altra, es construeix i es transforma al llarg de l'existència, està feta de múltiples pertinences... Així doncs, tots som diferents, no hi han còpiesexactes. Però la gent tendeix a emetre judicis i a generalitzar crims, accions, opinions... que poden arribar a fer mal i a perpetuar prejudicis. Segons comenta, és l'entorn social qui determinarà la pertinença d'una pròpia persona. Per ampliar aquest tema ens anota casos molt interessants: es qüestiona la noció de mestissatge (no és el mateix ser un noi de color nascut a Nova York que a Luanda), lapertinença ètnica... Demostra que la pertinença d'una persona ve donada essencialment per la influència dels que té a prop i dels que té en front (Maalouf, A. Pàgina 35). En alguns casos, però, pesa més la identitat que no pas la pertinença tal com ens exposa amb el cas d'un serbi que es va casar amb una noia àrab: les visions de cadascú respecte la seva fe i la seva pàtria seran totalmentdistintes, ja no ho percebran de la mateixa manera (Maalouf, A. Pàgina 20). També passaria el mateix en el cas d'un home de Sarajevo (Maalouf, A. Pàgines 21-22): quina és la seva identitat quan va néixer en una família de tradició musulmana, és eslau del sud per la seva llengua, viu en una terra que va ser otomana i austríaca...? Igualment ho podem aplicar a la pròpia vida d'A.Maalouf. Així doncs, no estracta de trobar la pertinença essencial sinó unir el major nombre possibles d'elements que formen la identitat d'una persona. Ell ens diu: "Cadascuna de les meves pertinences em vincula amb un gran nombre de persones, però com més pertinences juntes tinc en compte, més específica resulta la meva identitat" (Maalouf, A. Pàgina 27). És fàcil que amb els criteris de pertinença tothom pugui trobar...