Psicomotricidad Infantil

Temps d’Educació, 33, pp. 221-235 © Universitat de Barcelona, 2007

La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al parvulari
Sílvia Giménez i Corrons*

Resum
L'articulació entre Psicomotricitat i maduració moral que es presenta en aquest article s'ha fonamentat en una integració interdisciplinària que, juntament amb les característiques evolutives pròpies del'etapa, han proporcionat les bases per formular tres grans dimensions vertebradores del desenvolupament moral: l'autoconcepte i l'autoestima; el món de les emocions i els sentiments; les habilitats de vinculació i relació amb els altres. Aquestes dimensions resulten accessibles, significatives i educables per al nen/a de 3 a 6 anys; però la intervenció educativa és responsable de procurar un ambienti unes formes metodològiques perquè això sigui profundament possible. La psicomotricitat relacional proporciona aquest ambient i apareix com un laboratori on els infants poden explorar i madurar aquestes dimensions. Això és així perquè es parteix de l'activitat que li és pròpia al nen, el joc en llibertat, i perquè els continguts es gesten en i a través del cos, l'acció, el moviment, el desig il'expressivitat.

Paraules clau
educació infantil, psicomotricitat educativa, educació moral, dimensions morals
Recepció de l’original: 25 de octubre de 2006 Acceptació: 1de juny de 2007

Introducció
El contingut d’aquest article es dirigeix a justificar la intervenció psicomotriu com a plataforma privilegiada per optimitzar la construcció de les bases morals dels infants de 3 a 6 anys. Larelació –inicialment intuïtiva– entre psicomotricitat i educació moral va néixer de la inquietud personal per fer possibles unes vivències educatives afavoridores d’autèntic creixement moral al parvulari, i de l’evidència que la pràctica psicomotriu promou l’expressivitat profunda i global dels infants en el si d’una activitat sempre viscuda en relació (amb si mateix, els altres i els objectes). Laintervenció psicomotriu que es proposa és promotora de creixement moral per les seves característiques intrínseques. Tot i així, des de la psicomotricitat no se sol parlar de moral, ni des de l’educació moral se solen utilitzar termes específics de la psicomotricitat. El que es proposa aquí és una trobada entre les dues disciplines: aprofitar el marc psicomotriu per afectar intencionadament lesdimensions morals dels infants, i ampliar la mirada de la moralitat amb conceptes i propostes del camp de la psicomotricitat.
(*) Professora associada del Departament de Teoria i Història de l’Educació, a la Facultat de Pedagogia (Universitat de Barcelona). Llicenciada en Pedagogia, mestra d’Educació Infantil, mestra d’Educació Musical, Psicomotricista. Doctoranda en Educació i Democràcia. Haexercit com a professora de Desenvolupament Psicomotriu a la Universitat de Vic, com també en cursos i assessoraments de formació permanent del professorat sobre l’educació socioemocional al parvulari i sobre psicomotricitat. Adreça electrònica: sgimene2@xtec.cat

221

Sílvia Giménez i Corrons

Entenc així que, si les sessions de psicomotricitat emfatitzen aquestes fites de caràcter moral, elsprocessos i els resultats quant a aquesta formació moral en els infants es multiplicaran. D’aquí sorgeix l’interès de seguir cercant les situacions, els recursos, les activitats de l’infant i les formes de relació que promouen la moralitat en el si de la intervenció psicomotriu, per tal d’anar modelant la intervenció segons aquest propòsit. Per enfilar la justificació d’aquestes qüestions, partiremd’una síntesi de les concepcions bàsiques que es manegen: què s’entén per educació moral i quines serien les seves prioritats per al parvulari; i de quina psicomotricitat estem parlant, ja que actualment hom està d’acord que la psicomotricitat és molt adequada per a l’Educació Infantil, però aquest acord no es troba en les bases filosòfiques de la metodologia ni, per tant, en els criteris ni...