Psicopatología adultos

UOC 2007-2008 / 2

Laura Frau
http://gemma.atipic.net

Epidemiologia: branca de la medicina que estudia la relació entre les malalties que afecten l’èsser humà i els
factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o provocar.
Etiologia: branca de la medicina que estudia les causes de les malalties
Objectiu de la psicopatologia: descobrir les lleis que regulen la conducta anormalo patològica, mitjançant
el mètode científic.
Sistema politètic: no cal que un individu compleix tots els criteris expressats per a un trastorn concret,
només cal que en presenti un nombre determinat. El sistema politètic d’un trastorn el podem explicar a partir
de les consideracions o limitacions que solen aparèixer en els criteris diagnòsitcs del DSM-IV tals com: “que
cumpla 4 o más de lossiguiente síntomas...” / sólo dos de los siguientes sítnomas.
Sistema multiaxial: està compost de 5 eixos i la informació que aporta cada eix permet d’aportar informació
que pot ajudar al clínic en l’aclariment del diagnòstic, tractament i pronòstic.
Eix I: fa referència als trastorns clínics (tots excepte els trastorns de la personalitat i el retard mental) i altres
problemes que puguin serobjecte d’atenció clínica.
Eix II: Trastorn de la personalitat, retard mental i trastorns d’inici en la infància o adolescència.
Eix III: Malalties mèdiques
malalties mèdiques que afectin la persona i que presentin alguna relació amb
els trastorns diagnòstics en els eixos I o II.
Eix IV: Problemes psicosocials i ambientals (aconteixements vitals)
Eix V: Avaluació de l’activitat global(l’escala que proporciona el DSM-IV per avaluar el nivell d’activitat
global del subjecte que indica la capacitat d’aquest per adaptar-se a les exigències del medi).
Criteris d’anormalitat patològica (p. 20 del M. 1)
Són els criteris que a mode de guia ajuden a determinar què és el que es considera anormal o psicopatològic.
1. Criteris estadístics: definiexen l’anormalitat a partir de dos supòsits:a. Supòsit de freqüència: una conducta és anormal si no és freqüent en la població.
b. Supòsit de continuïtat: podem considerar un tret, conducta o característica d’un subjecte com
a patològica o anormal sempre que sigui exagerada, desmesurada –sigui per excès o per
defecte.
2. Criteris clínics: determinen si una conducta és anormal o no segons la presència de determinats
símptomes.
3.Criteris socials o interpersonals: en el que és el context social i cultural el que decidirà si una
determinada conducta és patològica o no.
4. Criteris subjectius o intrapsíquics: en el que és el subjecte qui millor pot dictaminar la seva
situació o estat.
a. Criteri alguedònic: és una variant del criteri subjectiu en el que es defineix l’anormalitat
segons la presència de sentiments de patiment,incomoditat o malestar personals que sovint
es tradueix en manifestacions verbals i comportamentals: queixes per la pròpia infelicitat,
incapacitat d’afrontar els problemes, etc.
El criteri alguedònic no s’ha de confondre amb la capacitat del subjecte per expressar sentiments d’aquesta
índole.
Psicopatologia – Resum de l’Assignatura

Pàgina 1

UOC 2007-2008 / 2

Laura Frauhttp://gemma.atipic.net

5. Criteris biològics: es determina la presència d’una anomalia o trastorn a partir de la certesa de
disfuncionalitat o alteració en el funcionament d’alguna estructura biològica.
Criteris d’inclusió –en els criteris diagnòstics: criteris o característiques que s’han de donar en el subjecte
per a poder-li diagnosticar un trastorn concret.
Criteris d’exclusió –en els criterisdiagnòstics: són aquells criteris que recorden a la persona que ha de
realitzar el diagnòstic que, tot i se-hi present els criteris d’inclusió suficients per a diagnosticar un trastorn en
concret, cal assegurar-se que aquests criteris no es donen també en una altra psicopatologia ja que, de ser
així, podria variar el diagnòstic.
Enfocament categorial vs. dimensional dels trastorns mentals...