Quadern d'Aram

 QUADERN D’ARAM Mª Angels Anglada

Cicles narratius d’Anglada
És la classificació no cronològica feta per l’autora pa partir dels temes de les seves novel·les :
Tenim per una banda el “Trio de Mitilene “ sobre la música i el món clàssic, les obres del qual són:
Viola d’Amore
Artemísia
El violí d’Auschwitz
El cicle “Dues planes” escriu sobe Vic i L’Empordà. Les obres relacionadessón:
Les closes
No em dic Laura
L’agent del rei
Finalment tenim el cicle que anomena “Mediterrànies” que te com a tema la Mediterrànea des de Catalunya fins a Turquia. Les obres són:
Quadern d’Aram
Sandàlies d’escuma
Hem de tenir en compte que no són cicles tancats perquè podem trobar referències comunes entre el Violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram.

Relació del Quadern d’Aram amb el Violíd’Auschwitz
És un punt molt important ja que hi ha una similitud destacable dels temes de Quadern d’Aram com són el genocidi , la lluita per la supervivència, la denúncia de les injustícies derivades de la privació dels drets més elementals amb l’obra del Violí d’Auschwitz que tracta un altre genocidi. La principal diferència és la tècnica narrativa. El violí d’Auschwitz manté un altíssim nivell dedramatisme des de l’inici fins al final de la trama mentre que Quadern d’Aram conté alguns elements que atenuen la tragèdia. Per altra banda cal tenir en compte la diversitat de narradores que intervenen a Quadern d’Aram.

El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius
A la obra trobem quatre tipus de narradors:
La narradora editora
El narrador protagonista (Aram iMarik)
El narrador testimoni (Documents)
Altres narradors (pare Mesrob)
No es pot dir que la novel·la tingui un narratoi explícit tot i que diversos fragments tant Aram com Anglada sembla que s’adrecin als lectors.
A la obra de Quadern d’Aram hi ha diversitat de materials compositius com són:
Els punts de vista de la narradora editora a l’inici de la novel·la i a l’epíle.
El diari manuscrit(entre el dietari i les memòries) que Aram escriu i completa Marik.
La documentació que aporten altres personatges a l’obra (Notícies de disari, carta del pare Mesrob,etc.).

Entre el testimoni històric i el relat iniciàtic
L’objectiu principal de la novel·la no és el testimoniatge sinó que va més enllà. El tema principal de la novel·la no és només la denúncia de tots aquests crims sinó unalluita contra l’oblit.
El temps històric de la novel·la és el de la 1ª meitat del s.XX quan es produeix el genocidi del poble armeni i en el final obert que té l’obra la narradora editora fa suposicions sobre uns hipotètics fills d’Aram que combaten a la Segona Guerra Mundial.
Vahé en absèntia: la necessitat de bellesa i la poesia
Mª Àngels Anglada es nomena a sí mateixa com a una poeta queescriu novel·les. Anglada s’inspira en el gran poeta armeni Daniel Varujan.El personatge de Vahé està present a tota la obra a través dels records dels personatges, a través de les cançons i poemes que es citem com d’ell. La poesia i la cançó són dues maneres d’expressar la bellesa amb les que Anglada vol atenuar la part fosca de la guerra i el genocidi i lluitar contra l’oblit.
D’aquesta maneraVahé, com cita el propi Aram, perdurarà gràcies a les seves poesies i no serà mai oblidat.

Els leimotive simbòlics: Les roses, el mar i la terra porpra.
Les roses: S’esmenten de manera reiterada sempre en relació amb Marik i els llocs que li recorden la vida anterior perduda per sempre, com ara el seu jardí a Trebisanda. Aquest concepte remet el top literari en que la rosa simbolitza la bellesatransitòria de la vida humana. Aplicant això a la novel·la, les roses estarien directament relacionades amb el fet que la felicitat es temporal. És significatiu que quan Marik es casa per segona vegada, durant la cerimònia es canti un himne que parla de les roses, titulat “ foc de roses”.

El mar: És present des del principi fins al final de la novel·la ja que bona part de les ciutats que...