Quines són les concepcions egípcies, mesopotàmiques i hebrees sobre el temps, el passat i el poder reial? quines implicacions tenen aquestes concepcions en els textos i les representacions iconogràfiques que d’aquests pobles ens han arribat?

Quines són les concepcions egípcies, mesopotàmiques i hebrees sobre el temps, el passat i el poder reial? Quines implicacions tenen aquestes
concepcions en els textos i les representacions iconogràfiques que d’aquests pobles ens han arribat?

La concepció del pas del temps en les societats egípcia i mesopotàmica ve definida per diversos factors. Es tractava de societats amb un desenvolupamentde l'escriptura limitat des d'un punt de vista social i amb un pes indiscutible de la tradició oral en el camp de la mitologia. Aquestes societats manejaven una concepció de la Història heretada del passat que no s'observa cap evolució en el temps. Distingien en aquest sentit dos espais temporals: el seu, en el qual vivien, i el dels orígens, en el qual havien tingut lloc els esdeveniments quenarrava la mitologia. El món es presentava com una conseqüència d’allò que va passar, que va originar el que ara podia contemplar (pensament mític).

“Egipte considerava la reialesa com a funció dels déus”
Parlar de temps històric a l'antiga civilització egípcia implica parlar del seu sistema polític, el seu sistema religiós i les relacions entre tots dos. De la religió, perquè la mitologiaconcentra les explicacions del començament del món, de la política, perquè la institució monàrquica constituïa l'eix al voltant del qual es desenvolupava tota l'activitat diària de la vall del Nil
L'esdevenir del temps en l'Egipte faraònic era interpretat com el compliment del pla diví del principi dels temps. L'alt índex d'estabilitat política, social, i econòmica que va acompanyar a l'Egipte Anticdurant la seva Història, va contribuir a crear la idea de temps estàtic que caracteritza aquesta civilització. Dos eren els fenòmens al voltant dels quals es manifestava l'esdevenir temporal : la sortida i l'ocàs diari del sol, i el creixement anual del Nil. La sortida diària del sol per Orient era interpretada com la victòria del rei dels déus sobre les forces del mal i els dimonis de la nit. Aixòera una garantia de que el bé guanyava al mal. l'ordre superava el caos. El rei és l'únic que pot conservar l'ordre adquirit i preservar el poble d'Egipte del caos. La història d'Egipte és la història del compliment diari del pla diví.
El panorama que ens ofereix tot el substrat mitològic egipci i les seves implicacions en la concepció del poder polític ens suggereixen un món estàtic, tot estàpreestablert des del començament i així ha de continuar. El renaixement diari del sol i el renaixement anual del Nil configuren una visió de la història molt particular en què el temps no sembla avançar, sinó que tan sols els dies ho fan. És una concepció deguda a les influències ecobiològiques. Del faraó dependrà la bona crescuda del riu Nil que fertilitzarà tota la terra de cultiu. Aquestadependència farà que el faraó sigui el déu que porta la bona salut al país (en els interregnes: grans sequeres, malalties generalitzades...). Les representacions del rei a Egipte ens mostren el faraó d’una més gran que tots els altres personatges que l’envolten i la seva imatge és sempre, exceptuant l’època d’Akenaton, una idealització divina (Rei-Déu per sobre del món).

“Mesopotàmia considerava lareialesa com un ordre polític establert pels déus”
En el món mesopotàmic també trobem una dualitat entre temps present i temps primordial, però d'altra banda s'adverteixen diferències substancials amb Egipte.Les condicions climàtiques extremes i el territori obert a possibles invasions haurien contribuït a elaborar una visió del cosmos en què predominada la sensació d'incertesa. El mesopotàmics'imaginava a si mateix completament desposseït de voluntat pel que fa al seu futur, la seva destinació estava en mans de les divinitats.
L'univers mesopotàmic és un univers de cicles que se succeeixen donant lloc a d’altres de nous, etern retorn, simbolitzat en l'anar i venir de la pluja, que ascendia al cel per tornar a caure, i on els antics pobladors de les marges del Tigris i el Eufrates no...