racisme

Origen de l'extrema dreta a espanya

El concepte d'extrema dreta designaa nivell de pensament polític, una pluralitat de tradicions unides per temes, objectius i, sobretot, per enemics comuns.
En el cas espanyol , la tradició dominant ha estat la ''teològic - política'' , al llarg de tot el segle XIX i bona part del XX . El catolicisme a l'extrema va donar a l'extrema dreta espanyola d'unespautes d'interpretació carregats de símbols, mites, imatges, de tot un repertori de significats sobre causalitats i esdeveniments del món . A més , l' Església catòlica va aconseguir presentar-se com portadora d'una « ideologia nacional» , és a dir , d'una orientació hegemònica , que durant molt de temps amb prou feines va ser commoguda per tendències contràries i va fer passar per erroni , per no- nacional qualsevol altre pensament que fos diferent . L 'Estat liberal espanyol va ser , donat l'endarreriment social i econòmic del país , un Estat molt feble , incapaç d'aconseguir una efectiva nacionalització de les masses i de crear un ritual , una sèrie de símbols capaços de estimular un sentiment nacional fort al marge de la identitat religiosa . Aaixò es va unir el paper secundari de lanació espanyola en la societat internacional contemporània , i la consegüent absència d'un enemic exterior .
Per tot això , la tradició « radical » , nacionalista i laica , va ser no només méstardana que en la majoria dels països europeus , sinó molt més feble . En realitat ,les seves primeres manifestacions d'envergadura van ser els nacionalismes perifèrics català i basc . En aquest sentit, elpensament polític de l'extrema dreta espanyola es caracteritza per una continuïtat que no es dóna en la resta dels països europeus. Aliena a plantejaments de caràcter racista o imperialista, la seva originalitat històrica radica en la seva indestructible i permanent voluntat restauradora dels valors catòlics i en la seva oposició als principis configuradors del projecte de la modernitat. L'esclatde la '' Gloriosa '' el setembre de 1868 va suposar un reforç per les tendències polítiques d'extrema dreta , sobretot a les agrupades entorn del tradicionalisme carlista . La caiguda d'Isabel II va tenir importants conseqüències a nivell polític ia nivell simbòlic . No va ser només la instauració del sufragi universal , avançant-se a la majoria dels països europeus , o l'aparició de la IInternacional , o la renovada influència dels krausistes a la Universitat ; van ser , sobretot , les innovacions de caràcter religiós , com la promulgació de la llibertat de cultes , o l'expulsió dels jesuïtes , les que més transcendència van tenir en el conjunt de l'opinió pública de l'època. L'ofensiva anticlerical va coincidir , a més , amb un enduriment de les posicions polítiques i doctrinals del'Església catòlica .
Tot això va fer renéixer al carlisme com a moviment polític d'envergadura , sota la direcció de Carles VII , Duc de Madrid . Arran de la caiguda d'Isabel II , el Pretendent va rebre noves i importants adhesions provinents no només de la pagesia , sinó de sectors burgesos urbans , del clergat i , sobretot , dels « neocatólicos », els líders més significatius . Nocedal , Aparisi ,Navarro Villoslada , Teulada , etc. Es van passar , amb armes, a les files carlistes .
No obstant, la innovació ideològica va ser mínima . La crisi espanyola no va generar , a diferència del que ha passat a França , una renovació del tradicionalisme i del conservadorisme en un sentit positivista La raons d'això van ser , sobretot , religioses.
La crisi del 98 va generar igualment una reacció detipus intel · lectual, que va determinar una actitud i una mentalitat crítica davant la societat, que va acabar diluint, però que, al mateix temps, va marcar de manera indeleble la trajectòria política i intel · lectual de no pocs pensadors espanyols. El que s'ha vingut a anomenar «esperit del 98» no és sinó una reacció inconformista davant la situació espanyola i la recerca d'una «tradició»...