Ramon Llull

RAMON LLULL

Ramon Llull
Fill d'una família possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca amb l'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa en el període immediatament posterior a la conquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels seus anys com a cortesà en sabem poca cosa: es casà, tingué dos fills, i portà un ritme de vidaadequat al seu estament. Però als trenta-un anys va viure una experiència trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.

D'acord amb el testimoni de la Vida coetània (autobiografia dictada per Llull en els darrers anys de la seva existència a uns cartoixans de París), a partir d'aquesta experièncias'inicia una nova vida per al convers, el qual abandonarà la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu. No ho farà, però, ingressant en cap orde religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres objectius: predicació als infidels fins arribar al martiri, escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser«el millor llibre del món») i creació d'escoles-monestirs on s'ensenyés l'àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners. En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al darrer moment de la seva llarga vida serà la conversió dels musulmans, dels jueus i d'altres infidels (especialment dels tàrtars) a la fe cristiana.


Mancat d'una formació adient per a la tasca que s'haviaimposat, comença l'any 1265 un període d'aprenentatge autodidacta a l'illa de Mallorca, que inclou l'estudi de la llengua aràbiga, i que culminarà nou anys després, el 1274, amb l'escriptura del primer gran monument de la literatura catalana: el vast Llibre de contemplació en Déu (1273-1274). Aquest mateix any, en el retir d'una ermita al puig mallorquí de Randa, Llull experimenta una revelaciódivina -la coneguda com «il·luminació de Randa»-, d'acord amb la qual concep un sistema d'abast universal per trobar la veritat i que seria infal·lible per a la conversió dels infidels: la coneguda Art lul·liana, que es materialitzarà en la redacció de l'Art abreujada de trobar veritat (1274). És per aquest motiu que se'l coneix amb el sobrenom de «Doctor Il·luminat». Des d'aquesta data, tota labiografia de Ramon Llull gira entorn dels esforços per donar a conèixer la seva Art; aquests esforços inclouen l'ús de la literatura com a vehicle de difusió dels seus ideals de reforma de la cristiandat i de conversió dels infidels, els quals seran comunicats a papes i a prínceps per tal de recollir el suport dels poderosos.

Tan convençut es trobava Llull de la seva missió que marxaràpersonalment en diverses ocasions al nord d'Àfrica (visità, en concret, Bugia i Tunis) per disputar amb els teòlegs musulmans. A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort. No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la tradició vagenerar una llegenda segons la qual moriria lapidat com a màrtir de la fe.

El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va empènyer no sols a viatjar incansablement, sinó també a escriure un considerable nombre d'obres en català, en llatí i en àrab (265 segons el darrer catàleg, elaborat per Antoni Bonner).
L'eix central quearticula una producció escrita tan vasta és l'Art dictada per Déu al puig de Randa, a la qual remeten les obres, literàries o no, de Llull. Aquesta Art hagué de ser reescrita diverses vegades en un intent de fer-la més assequible, ja que topava amb la incomprensió dels cercles intel·lectuals del moment. És per això que, per tal d'orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull, la crítica ha...