practica

Pràctiques de Fisiologia Vegetal

Reguladors de creixement

REGULADORS DEL CREIXEMENT

Efecte antisenescent de citoquinines i poliamines en Avena sativa

Fonament
Un dels efectes més coneguts de les citoquinines és la seva capacitat antisenescent. En el
cas de les monocotiledònies, quan es talla una fulla madura comença a perdre clorofil·la,
RNA, proteïnes i lípids de les membranescloroplàstiques, d’una forma más ràpida que quan
està íntegrament unida a la planta. Aquest és un procés de senescència prematura, que es
fa evident per l’aparició de la coloració groga a la fulla, la qual es produeix més ràpidament
si la fulla es manté a la foscor. L’addició exògena de citoquinines retarda la senescència.
El sistema de fulles d’Avena sativa constitueix un model experimentalexcel·lent per estudiar
diferents aspectes bioquímics i moleculars relacionats amb la senescència de les fulles.
Quan fulles d’avena separades de la planta són submergides en aigua i es mantenen a la
foscor, desprès d’un tems relativament curt (48 hores), s’inicia un procés de senescència
caracteritzat per la degradació de proteïnes, seguida d’una pèrdua de clorofil·la. Per tant, els
nivells declorofil·la a la fulla són un paràmetre indicatiu del grau de senescència.
Aquest model experimental ha estat utilitzat per estudiar la capacitat antisenescent de
citoquinines i poliamines, l’addició exògena de les quals a fulles d’avena, incubades a la
foscor, produeix una inhibició o retard dels procesos metabòlics implicats en la senescència.
De les poliamines conegudes, la més eficient ésl’espermina, seguida de l’espermidina,
putrescina i cadaverina. Aquesta poliamina és igual d’eficaç que altres compostos amb
conegudes propietats antisenescents, com ara la quinetina (citoquinina) i la cicloheximida.

Material vegetal
S’utilitzen plantes d’Avena sativa de 10-12 dies d’edat, crescudes en un cultiu hidropònic, en
el que s’utiliza vermiculita com a soport, i solució nutritiva deBen-Zioni.

Pràctiques de Fisiologia Vegetal

Reguladors de creixement

Materials i reactius

Material

Reactius

5 càpsules de Petri

Solució de quinetina 10-9 M

1 probeta de 25 ml

Solució de quinetina 10-6 M

3 pipetes de 10 ml

Solució d’espermina 10-6 M

1 gradeta amb 5 tubs d’assaig

Solució d’espermina 10-3 M

1 pinces

Etanol del 80%

Tisores
Rotulador devidre
Bany maria
Espectrofotòmetre

Metodología
1.- Preparar 5 plaques de Petri que continguin 20 ml de les següents solucions:
Agua destilada
Quinetina 10-9 M
Quinetina 10-6 M
Espermina 10-6 M
Espermina 10-3 M
2.- A partir de la primera fulla de les plantes d’avena, obtenir fragments d’aproximadament 3
cm de longitud, i colocar 10 fragments en cadascuna de les càpsules previamentpreparades (l'anvers en contacte amb la solució).
3.- Incubar durant un mínim de 48h a la foscor i a temperatura ambient (en armari tancat)
4.- Transcorregut el temps d’incubació, preparar 5 tubs d’assaig i introducir en cadascun
d’ells els 10 fragments de fulla procedents dels diferents tractaments. Afegir 10 ml
d’etanol al 80% i incubar els tubs a 70 ºC en un bany maria fins a la decoloraciótotal (1015 minuts), per extreure tot seguit les clorofil·les.
5.- Transferir part de l’extracte a una cubeta espectrofotomètrica, i determinar l’absorbància
a 2 longituds d’ona (λ): 645 nm (màxim d’absorció de la clorofil·la b) i 663 nm (màxim
d’absorció de la clorofil·la a). Com a blanc s’utiliza etanol al 80%.
6.- Calcular la quantitat de clorofil·la utilizant les següents fòrmules:Pràctiques de Fisiologia Vegetal

Reguladors de creixement

Clorofil·la a: (12,7 x Abs 663) – (2,64 x Abs 645) mg/l
Clorofil·la b: (22,9 x Abs 645) – (4,68 x Abs 663) mg/l
Clorofil·la total: clorofil·la a + clorofil·la b

Resultats
Un cop determinats els nivells de clorofil·la, cal comparar els valors obtinguts en cada
tractament i determinar les propietats antisenescents de citoquinines...