Recensión Libro Sobre Personas Sin Hogar

Sistemes de Benestar II

Combatem el problema o ens limitem a gestionar-lo?

Recenció lectura: Cabrera, P., Rubio, M.J i Blasco, J (2008). Observatori de la inclusió social. Col·lecció eines per a la inclusió: Qui dorm al carrer?. Barcelona:Obra Social Caixa Catalunya.

Introducció

A continuació es presenta el que ha estat un treball d’anàlisi sobre el treball de Cabrera, P., Rubio,M.José i Blasco, J. com a una de les lectures proposades a la matèria de Sistemes de Benestar. El text s’anomena Qui dorm al carrer? i és el resultat del treball realitzat al 2008 per l’observatori de la inclusió social amb el suport de la fundació Caixa Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

El motiu pel qual he optat per triar aquesta publicació és principalment, el fet que al llarg dels anysde formació encara no havia tingut l’oportunitat d’endinsar-me i conèixer un col·lectiu tan heterogeni i divers com el de les persones sense llar. I és que són individus dels que creiem saber-ne molt per la seva perpetuada presència a qualsevol societat, ve sigui desenvolupada o subdesenvolupada; i que remunten la seva existència ja des de les societats més arcaiques. De la mateixa manera, però,desconeixem les particularitats i singularitats de cada individu que se situa en aquest sector de la població, així com les trajectòries individuals que marquen la condició de sense sostre i l’implícit estigma social que se’n deriva per part de la població.

Penso que aquest treball em dona la possibilitat d’analitzar amb més deteniment i major profunditat el perquè encara existeixen personesque no tenen accés a una llar per poder comprendre una mica millor la naturalesa de la seva situació d’exclusió. Veig que si avarquem el perquè de la continuïtat d’aquestes persones al carrer en un món que aparenta oferir una xarxa de protecció suficient, donarem un pas més en aconseguir eradicar el problema/es que originen la seva existència.

Certament el moment actual presenta molts reptesi un d’ells és el de sobreviure a les retallades que de la crisi financera i econòmica se’n deriven. Però és en definitiva l’existència del sistema actual el que s’ha mostrat com a insostenible. Un sistema on els qui tenen més es van mantenint i aconsegueixen sobreviure, mentre que els qui tenen menys són els qui se’n resenteixen com sempre ho han fet al llarg de la història . -Però què mostrensi no les persones que viuen al carrer amb la seva existència? Per mi són els símptomes clars i visibles de les grans desigualtats i polaritzacions de la societat que no són o som capaços de tallar d’arrel, i que entre tots perpetuem sense aprendre del passat.

Abans de començar amb l’anàlisi m’agradaria definir, segons la proposta alaborada per FEANTSA (Federació Europea d’AssociacionsNacionals que Treballen amb Persones Sense Sostre) el que considerem com una persona sense sostre. Diu així: “tota aquella que no pot accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent, i que proporcioni un marc estable de convivència, bé sigui per manca de recursos econòmics, bé sigui per tenir dificultats personals o socials per portar una vida autònoma”Segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que al 2011 va organitzar un recompte nocturn de persones al carrer, s’està produint un increment progressiu del nombre de persones en aquesta situaicó a Barcelona. A la ciutat s'estima que hi ha 2.891 persones sense llar: 838 dormen a la via pública, 1.258 ho fan als recursos residencials de l’administració i les entitats socials, i 695persones viuen a assentaments. Es tracta d'un 32,1% més de persones que fa quatre anys.

Cal apropar-se a la realitat quotidiana de qui pateix el carrer amb ganes de veure-hi més enllà de les idees preconcebudes per descobrir la diversitat que s’amaga darrere de les etiquetes. Com diu Albert Sales”Viure al carrer és alhora una conseqüència de l’exclusió social però també n’és causa” (2012). Així...