Redacción: peregrinaje a santiago de compostela (catalán)
Per pelegrinar a Santiago de Compostel·la vam decidir anar-hi a través del camí de Sant Jaume, seguint així els consells, camins i descripcions que em dona el Còdex Calixtí.
Abans de tot devíem de tenir el credencial de pelegrí per a poder fer ús dels llocs d’acollida del Camí de Sant Jaume. En primer lloc s’ha de tenir en compteque a Montserrat l’acollida és gratuïta . A Cervera una comunitat de monges permet passar la nit per un preu raonable . A Tàrrega i Lleida es pot fer nit als Albergs de Joventut que apliquen als pelegrins les tarifes de temporada baixa durant tot l’any . Però l’alberg de Lleida tanca a l’agost així que he pensat fer el pelegrinatge en el mes l’Abril.
Per arribar a Montserrat a peu ho puc ferseguint algun dels nombrosos camins romeus que duen al Monestir o bé mitjançant els Senders de Gran Recorregut.
També disponc de diferents transports públics per arribar a Montserrat:
• Autobusos
• Ferrocarrils de la Generalitat
• RENFE.
• Ferrocarrils de la Generalitat.
Un cop a Montserrat el primer que ens vam trobar va ser el monestir de Montserrat on a l’interior de la basílica, a la dretade l’altar i per una escala, s’accedeix al cambril de la Mare de Déu, on es troba la imatge romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya, asseguda en un tron d’or i pedres precioses. A me’n va cridar molt la seva estructura gòtica, les pilastres, balustrades i la ornamentació, al meu pare no li va fer gaire gracia ja que els seus gustos es decanten més cap al estil oriental.
Vam seguircaminant i ens vam trobar amb Santa Cecília de Montserrat, la primera documentació del monestir de Santa Cecília de Montserrat és de l’any 900 . Quaranta-cinc anys després ja sembla haver-hi un cenobi en marxa, sota l’advocació de Sant Pere, Santa Maria i Santa Cecília, però que en poc temps ja va ser reconegut com a monestir de Santa Cecília.
A mi em va fascinar i a la meva mare, que va néixer enaquella ciutat, vaig poder veure com li brillaven els ulls i com en la seva ment tornava a ser una nena petita.
Ens hi podíem haver passat hores senceres en Montserrat però el viatge tenia que continuar.
Sempre podíem queda’ns-hi una mica més de temps a la tornada.
Finalment, abans d’entrar a la ciutat d’Iguala vam veureamb Sant Pau de la Guàrdia, que es un petit nucli de cases, presidit perl’església.
Un cop a Igualada trobarem Sant Genís, és un petit poble sense serveis que es travessa per un llarg i estret carrer on es combinen construccions modernes amb antigues cases de pedra . A la sortida oest del poble es troba la petita església de Sant Genís sotmesa recentment a una acurada restauració.
Mentre vam anar pujant cap a la Panadella per l’antiga carretera, pràcticament sense trànsit,trobarem dos desviaments a mà dreta que permeten desviar-se cap a Montmaneu . El desviament resulta
incòmode perquè suposa haver d’anar i tornar pel mateix camí o bé agafar la carretera des del poble fins a la Panadella . En qualsevol cas, val la pena fer esment d’un poble per on sempre passà el Camí Ral.
I així es com trobem Sant Pere dels Arquells, que és un dels pobles més bonics de la ruta,poble de cases rústiques la majoria restaurades amb encert . L’església, documentada des de mitjans del segle xi, és l’edifici més emblemàtic. Durant el segle xiv s’enderrocà la primitiva església romànica per
construir l’actual al mateix lloc.
A Cervera, per sobre de la Paeria sobresurt el rotund campanar octogonal de la parroquial de Santa Maria, l’edifici religiós més important de la...
Regístrate para leer el documento completo.