Redacción
Páginas: 3 (542 palabras)
Publicado: 9 de febrero de 2012
Premsa en estat vegetatiu
Durant el franquisme Barcelona experimenta un nou pas enrere respecte la llibertat informativa
[pic]
Marina Breda Fernández
_________________________
El18 de juliol de 1936 es publiquen a Barcelona 26 diaris. Vuit ho fan en català i divuit en castellà. Aquest panorama periodístic ric experimenta un daltabaix amb l’entrada de les tropes franquistes ala capital catalana, el 26 de gener de 1939. Es manifesta, a partir d’aquest moment, una voluntat expressa del nou règim de limitar al màxim el número de capçaleres. D’una banda, els diaris de partit opropers a una línia política queden proscrits, inclosos els més conservadors. És el cas de La Veu de Catalunya, L’Instant, El Matí –havien mort el 1936 després de ser expropiats per un comitè obreranarquista i ara no són autoritzats a reaparèixer- o de Solidaridad Obrera i Renovación. D’altra banda, als diaris d’empresa de caràcter liberal o republicà, són condemnats a desaparèixer. Així, ElDiluvio, Las Noticias, Diario del Comercio, Diario Mercantil, Diario de la Marina, El Diario Gráfico i La Noche, no tornaran a publicar-se.
La reconfiguració del panorama periodístic barceloní a lapostguerra dura poc més de dos anys però restarà vigent durant vint-i-cinc. Representa un nou pas enrere respecte la llibertat, un retorn a l’absolutisme i al periodisme vegetatiu. Franco nomena SerranoSuñer màxim responsable del control de la premsa i s’imposa la Llei de Premsa de 1938. Queda restablerta la censura i l’Estat té la potestat de prendre el control de les empreses informativesparticulars. La premsa passa a ser una institució nacional.
A la Barcelona franquista només s’hi publiquen set diaris monocordes i, en castellaà, a banda de la Hoja Oficial del Lunes. Són La Vanguardia,El Correo Catalán, Solidaridad Nacional, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, El Mundo Deportivo i La prensa. Els propietaris d’aquests diaris no poden intervenir en aspectes relacionats amb...
Durant el franquisme Barcelona experimenta un nou pas enrere respecte la llibertat informativa
[pic]
Marina Breda Fernández
_________________________
El18 de juliol de 1936 es publiquen a Barcelona 26 diaris. Vuit ho fan en català i divuit en castellà. Aquest panorama periodístic ric experimenta un daltabaix amb l’entrada de les tropes franquistes ala capital catalana, el 26 de gener de 1939. Es manifesta, a partir d’aquest moment, una voluntat expressa del nou règim de limitar al màxim el número de capçaleres. D’una banda, els diaris de partit opropers a una línia política queden proscrits, inclosos els més conservadors. És el cas de La Veu de Catalunya, L’Instant, El Matí –havien mort el 1936 després de ser expropiats per un comitè obreranarquista i ara no són autoritzats a reaparèixer- o de Solidaridad Obrera i Renovación. D’altra banda, als diaris d’empresa de caràcter liberal o republicà, són condemnats a desaparèixer. Així, ElDiluvio, Las Noticias, Diario del Comercio, Diario Mercantil, Diario de la Marina, El Diario Gráfico i La Noche, no tornaran a publicar-se.
La reconfiguració del panorama periodístic barceloní a lapostguerra dura poc més de dos anys però restarà vigent durant vint-i-cinc. Representa un nou pas enrere respecte la llibertat, un retorn a l’absolutisme i al periodisme vegetatiu. Franco nomena SerranoSuñer màxim responsable del control de la premsa i s’imposa la Llei de Premsa de 1938. Queda restablerta la censura i l’Estat té la potestat de prendre el control de les empreses informativesparticulars. La premsa passa a ser una institució nacional.
A la Barcelona franquista només s’hi publiquen set diaris monocordes i, en castellaà, a banda de la Hoja Oficial del Lunes. Són La Vanguardia,El Correo Catalán, Solidaridad Nacional, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, El Mundo Deportivo i La prensa. Els propietaris d’aquests diaris no poden intervenir en aspectes relacionats amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.