Redes Sdh

XARXES SDH
Comencem a parlar sobre els origens de les xarxes SDH. Als anys 80 les tecnologies d’alta velocitat dominants eren les anomenades jerarquiesdigitals no-sincrones, que rebien el nom de PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy). Aquestes tecnologies eren les anomenades E1/E30 o T1/T3. En el següent gràfic podemveure una taula de les velocitats que podien assolir.



Tabla 1. Jerarquíes digitals no-sincrones
ANSI ITU
Senyal Tasa de bits Canals Senyal Tasa de bitsCanals
DS0 64 Kbps 1 DS0 E0 64 Kbps 64 Kbps
DS1 1.544 Mbps 24 DS0 E1 2.048 Mbps 32 E0
DS2 6.312 Mbps 96 DS0 E2 8.448 Mbps 128 E0
DS3 44.736 Mbps 28 DS1 E334.368 Mbps 16 E1
No definit E4 139.264 Mbps 64 E1



En aquells temps el tràfic de veu era el que dominava en les xarxes de telecomunicacios ja queencara no havíem tingut la gran explosió que significaria Internet en termes de transmissió de dades. Pero clar, el temps va anar passant, Internet es va anar fentmes popular i més comú a tot el món i va comportar una gran demanda de xarxes d’alta velocitat.
D’aquesta forma van apareixer les xarxes basades en elsestàndards SDH i SONET, que están constituits per anells de fibra óptica on l‘informació es intercanviada electronicament en els nodes. Aquestes dues tecnologies son lesdominants avui en dia en les xarxes metropolitanes dels principals proveidors de serveis de telecomunicacions a l’actualitat. Cal tenir en compte que eldesenvolupament de les tecnologies SDH i SONET s’havia de fer perque fos compatible amb la tecnologia PDH existent, ja que el servei s’havia de continuar oferint.