Refer

 

C i t a c i ó

d e

f o n t s


CITACIÓ DE FONTS BIBLIOGRÀFICAS Crec encertat confessar que no tenia massa idea de com encarar aquesta primera pràctica. És cert que l’enunciat és clar: citació correcta de tres tipus de documents seguint un dels dos criteris proposats. Ara bé, ni tant sols es nomena sobre què haig d’escriure (he arribat a dubtar si hi havia d’haver algun text o amb unllistat de tres citacions n’hi havia prou, dubte provocat efectivament pel nerviosisme del primer exercici). El cert és que no té cap sentit escriure tres cites si no hi ha res a que facin referència, i amb aquesta lògica em vaig aferrar en l’única dada de que disposava, la paraula “art” apareixia a totes tres citacions. Era evident que no podia abraçar en aquest text tot el que la paraula ART,amb majúscules, conté. Així que em vaig decidir a escriure, d’una manera molt reduïda, sobre el que estic a punt de iniciar o, més aviat, ja he iniciat: l’estudi de la respiració de l’ànima dels homes.

SOBRE L’ESTUDI DE L’ART En la recerca de com s’articula l’estudi de l’art, he entès que no existeix una visió unilateral ni una metodologia única en l’anàlisi de l’obra d’art. Aquest estudi no téun recorregut únic i immutable, sinó tot el contrari, obliga a recórrer a les diferents disciplines que tracten diferents aspectes de l’art, i aquestes, alhora, evolucionen en diferents tendències teòriques segons passa el temps. L’acció de l’artista en la creació de l’obra d’art no es produeix aleatòriament però tampoc segueix sempre les mateixes directrius, sinó que és el producte de laimplicació de l’artista concret, amb uns materials concrets, en un temps concret, i observat per un públic que evoluciona, és a dir, que inicia aquesta contemplació en el moment de la creació i que s’allarga en el temps, fent que el públic que participa absorbeixi l’essència de l’art d’una manera concreta a cada generació. Per tant, i encara que sembli una idea molt fàcil, en l’estudi de l’art hi juguenmoltes variables que s’han de tenir molt en compte en el moment de l’anàlisi, i el cert és que son variables molt difícils de perimetrar, doncs els corrents de pensament al llarg de la història fan que aquestes variables canviïn amb els homes, i es sobreposin disciplines i teories d’anàlisi.


 

1
 


No és immutable, doncs, la concepció de l’art per l’home com tampoc ho és la funcióque se li ha atribuït en els diferents moments de la història de la humanitat. Fins ara han anat creixent i desapareixent teories i pràctiques diferents, i diferents formes de portar a terme l’acció artística. La seva evolució ha estat estudiada per filòsofs i estudiosos de l’art des de la Grècia antiga, i ha esta temporalitzada i dividida en diferents períodes, tendències i moviments artístics.Fins i tot han rebut la distinció de “belles arts” disciplines que entraven en escena a principis de segle XX, com el cinema, la fotografia, o l’animació, canviant el concepte tants anys arrossegat del que era art i el que no ho era. En conseqüència, la seva funció ha estat canviant: l’art no havia estat mai tant exhortant com en l’Edat Mitjana, era un art entenedor i clar, condicionat per la funcióque se li atribuïa, com els media d’avui. En l’actualitat, les arts considerades dins el sac més tradicional de les “belles arts” es guarden en museus i galeries, i aquest tipus d’art ja no és tan quotidià per la gran majoria de la gent. Però no ens confonguem, l’art continua al carrer, encara que en altres formats i llenguatges diferents. Un dels debats que s’està mantenint avui per partd’administracions i estaments culturals és la manca de visitants a museus i la inviabilitat de manteniment d’aquests centres sense els ingressos del públic visitant, doncs l’agreujament de la crisi econòmica ha retallat els fons de l’Estat que anaven a aquestes entitats culturals1. L’art ha evolucionat seguint nous escenaris. Sembla, però, que hi ha un consens bàsic en certs aspectes formals de...