Regnat d’Amadeu de Savoia i el sistema polític de la restauració

Regnat d’Amadeu de Savoia 1871 1873
➔ Un monarca per a un règim democràtic
Prim fou l’encarregat de buscar un nou candidat per el tron espanyol. Finalment, va aconseguir
d’imposar-se la candidatura d’Amadeu de Savoia, un home amb una concepció democràtica de la
monarquia i membre d’una dinastia que gaudia de gran popularitat per haver estat l’artífex de la
unificació d'Itàlia.
El noumonarca va ser elegit rei d’Espanya i va arribar al país pel port de Cartagena. Tres dies abans
havien assassinat el general Prim, fet que va privar al nou monarca del seu defensor i conseller més fidel.
➔ Les dificultats de la nova dinastia
Amadue I va tenir la ferma oposició de l'aristrocràcia, del clero i de les diferents camarilles del temps
d’Isabel II. Oposició mes forta quan el monarca mostràla seva intenció de mantenir la neutralitat en
qüestions polítiques i va reduir la pompa i l’ostentació de la cort.
Una part de l'exèrcit va demostrar la seva resistència a expressar fidelitat al nou monarca. Tampoc no va
obtenir el favor popular a causa probablement de l’arrelament del republicanisme, contrari a la
monarquia, fos del signe que fos.
Amadue de Savoia va voler consolidar unrègim plenament democràtic, però els dos anys que va durar
el seu regnat van estar marcats per dificultats constants. Els problemes econòmic de la hisenda publica
continuaven sent greus, per la qual cosa es va haver de recórrer a l'emissió de mes deute public.
Finalment, privat de tota mena de suport, Amadeu de Savoia va renunciar al tron i va deixar darrere
seu la impressió d’un paísingovernable i contrari a l’establiment d’una monarquia democràtica.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------➔ La proclamació de la República pag.88
La proclamació de la primera república va ser la sortida mes fàcil davant la renuncia d'Amadeu de
Savoia. Les corts, dipositaries de la sobirania nacional en absència delmonarca, van decidir sotmetre a
votació la proclamació d’una república, que va ser aprovada el 11 de febrer de 1873. Per presidir el
govern va ser elegit el republicà federal Estanislau Figueres.
Aquestes dades, però, no reflecteixen un suport real a la nova forma de govern. Una bona part de la
cambra era monàrquica, i el seu vot republicà va ser una estratègia per guanyar temps i organitzar elretorn dels Borbo al tron espanyol. Així, doncs, la República va néixer amb poques possibilitats d’exit,
cosa que es va fer evident amb l’aïllament internacional del nou sistema. Llevat dels Estats Units i de
Suïssa, cap potencia no va reconèixer la República Espanyola, que era vista com una regim revolucionari
que podia posar en perill l’estabilitat d’una Europa majoritariament burgesa iconservadora.
Malgrat tot, la República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors mes populars, que van creure que
havia arribat el moment de fer realitat les seves aspiracions a un canvi social.

➔ Els conflictes armats pag.89
La primera República va haver d’enfrontar-se a greus problemes, que van paralitzar l'acció de govern.
Un d’aquests problemes va ser l’expansió de la insurrecció carlina.També va continuar la guerra a Cuba, un enfrontament que es va anar estenent i radicalitzant sense
que la república fos capaç de millorar la situació.
➔ La insurrecció cantonal pag.90
A l’esclat de la insurreció carlina i a la guerra a Cuba s’hi va afegir la insurreció cantonal. El
cantonalisme fou un fenomen complex en que es barrejaven les aspiracions autononismtes propiciades
pelsrepublicans federals intransigent amb les aspiracions de revolució social inspirades en les idees
internacionals. La proclamació dels cantons independents, amb el seu govern autònom i la seva legislació
particular, va ser la conseqüencia d’aplicar de manera radical i directa l’estructura federal des de baix.
A les zones amb una forta implantació republicana la població, radicalitzada per les...