religiones

La religió a l'antiga Grècia s'establia en els ritus: Les oracions, les ofrenes, els sacrificis, les festes públiques i els jocs. Aquests ritus no s'exclouen, al contrari: unaofrena s'acompanya d'una oració, fins i tot d'un sacrifici, que pot coronar una festa pública, però la religió grega va mancar tant d'una classe sacerdotal com de llibres sagrats.

Elsgrecs van crear una religió politeísta i una mitologia que posteriorment van adoptar els romans. Les divinitats i els mites grecoromans han tingut una gran influencia en l’art i en lacultura occidental dels segles posteriors.

Els déus grecs habitaven en la muntanya més alta de Grècia, l’Olimp, poseïen poders extraordinaris, controlaven les forces de lanaturalesa i eren inmortals. Els fills que engendraven amb humans, els herois, duien a terme gestes extraordinàries. Els mites grecs servien per a explicar l’origen del món i dels déus.

Elculte privat tenia una funció molt important, es feia en l’àmbit de la llar i era dirigit pel pare de cada família. El culte públic s’encarregava de l’ofrena, dels sacrificis i de lesprocessons.També hi havia cultes panhel.lènics, que eren comuns a totes les ciutats gregues i es celebraven en els santuaris.

En els habitatges romans hi havia un larari, l’espai onretien culte als déus de la llar i de la família, honoraven també els esperits dels avantpassats. S’hi feien sacrificis i processons en honor dels dues i, a partir de la introducciódel culte imperial, també en honor de l’emperador.Els grecs consultaven els oracles.

A Roma hi havia diversos mètodes per a conéixer la voluntat dels déus. El més frequent erainterpretar el vol de les aus (auspicis), reservat als àugurs.Els déus també feien conéixer la seua voluntat espontàniament enviant un señal: eren els anomenats presagis i prodigis.