René Descartes

LA NORMATIVITZACIÓ DE LA LLENGUA
1) LA CAMPANYA LINGÜÍSTICA DE L'AVENÇ (1881):
Va tenir els mateixos problemes que la Renaixença:
- Prohibició de la llengua en els usos públics i acadèmics.
- Manca d'una autoritat científica amb el carisma necessari per a aglutinar els escriptors a l'entorn d'un model unificat de llengua.
- Posada en pràctica d'una llengua uniformitzada i codificada en elsusos formals.
A través de l'Avenç, Pompeu Fabra va impulsar una reforma ortogràfica. Els objectius de la campanya foren:
- La modernització de la llengua.
- La unificació de les postures culta i populista respecte a la recuperació de la llengua.
- El respecte a l'etimologia.
2) ELS NOUCENTISTES I LA NORMATIVITZACIÓ:
Es va aconseguir:
- Normativitzar la llengua.
- Crear una infraestructuracultural depenent de les institucions governades per la Lliga Regionalista.
- Instaurar un organisme de govern que permetés el funcionament de Catalunya de manera autònoma: la Mancomunitat de Catalunya.
- L'ús "oficial" del català en totes les institucions culturals, acadèmiques i administratives depenents de la Mancomunitat.
3) EL CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA DE 1906:Presidit per Antoni Maria Alcover.
L'objectiu del Congrés era traçar les directrius de la normativització i les tesis de Pompeu Fabra van ser adoptads majoritàriaments però amb polèmica.
4) L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (IEC):
Enric Prat de la Riba va crear l'Institut d'Estudis Catalans el 1907.
Manifestava una gran preocupació pels temes lingüístics. Després es va ampliar amb diferents seccions,incloent-hi la Filològica, amb l'objectiu de normativitzar la llengua.
5) ANTONI MARIA ALCOVER. EL DICCIONARI:
Fill de família pagesa destacà per la seva capacitat d'escriptura que li permetia tant escriure una contarella, com un article sobre temes d'actualitat o gloses.
Fou nomenat Catedràtic d'Història Eclesiàstica del Seminari.
El seu objectiu era aconseguir un Diccionari de la llenguacatalana amb totes les paraules antigues i modernes, parlades i escrites.
Literatura:
L'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó.
Llengua de to popular i col·loquial dels articles de polemista, sobretot a la publicació periòdica L'Aurora.
Dins la narrativa trobam una novel·la de to costumista n'Arnau i els dietaris dels seus viatges i excursions filològiques.
Historiografia:
- Vidaabreviada de Santa Catalina Thomas.
- Bisbe de Mallorca.
- Vida del rei En Jaume II de Mallorca.
- Estudios sobre la historia de Mallorca antes del siglo XIII.
- Lecciones de Historia de Mallorca.
Les rondalles mallorquines:
Són narracions populars que combinen elements fantàstics amb reals i llegendes. Es situen en un espai i un temps indeterminats i poden ser comuns a diferents pobles icultures.
Tenen un caràcter anònim.
Mallorca és una terra rica en tradicions populars i rondalles.
Antoni M. Alcover recollí més de 400 rondalles signades. Aquestes rondalles s'han traduït al castellà, a l'anglès, al francès, al romanès, al txec i al rus.
Les rondalles són atractives i agraden a tots els públics. Les conservam gràcies a Antoni M. Alcover, si no fos per ell s'haurien perdut i avuiseria irrecuperable.
Lingüística:
Antoni M. Alcover estava fortament enfrontat amb Pompeu Fabra per la seva gramàtica.
Fou l'impulsor del Diccionari català-valencià-balear.
També fou l'impulsor, organitzador i director del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Es considera el fundador dels estudis de dialectologia i de toponímia catalanes.
També fundà el Bolletí del Diccionari dela Llengua Catalana.
Publicà la Gramática de la lengua catalana, La flexió verbal en els dialectes catalans. També publicà un estudi sobre els mossàrabs mallorquins.
6) POMPEU FABRA I LA NORMATIVITZACIÓ DE LA LLENGUA:
- Ensayo de gramática de catalán moderno -> 1891
- Tractat d'ortografia catalana -> 1904
- Diccionari general de la llengua catalana -> 1932
Els criteris de la reforma...