Renaixença Popular

1.Renaixença popular
La renaixença és un moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l’ús de la llengua i els senyals d’identitat catalana, intentant recuperar la llengua i la cultura catalana des de 1714.
Al començament del segle XIX un segle després de ser promulgada el Decret de Nova Planta (el qual havia fet canvis en tota l’estructura política i administrativa de l’antiga Coronad’Aragó) a Catalunya hi havia un gran refús en contra del procés de centralització administrativa i en contra de que els hi imposessin el Castellà.
Aquesta nova política havia fet que el català desapareixes pràcticament com a llengua cultural i administrativa, o sigui, no tenia presència a l’escola, administracions politiques, ni a l’església.
Tot i això el català seguia sent llengua entre lapoblació, entre les cançons i els romanços tradicionals, entre llibres de temàtiques religioses o d’entreteniment al públic.
També es va conservar la manera de viure dels catalans amb una organització familiar i de feina específiques.
2. Renaixença literària
La Renaixença va ser l’eclosió d’un llarg procés de maduració per recuperar la identitat pròpia que havia començat al segle XVII:intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la historia el dret i el folklore catalans. L’estudi del passat medieval, impulsat per literats com Manuel Mika i Fontanals i l’arxiver Pròsper de Bofarull, vindicà el paper dels comtes de Barcelona i la importància de la corona d’Aragó; Victor Balaguer, Antoni de Bofarull, Antoni Aulèstia i Pijoan paraven atenció en la historia deCatalunya; juristes com Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyets, i Manuel Duran i Bas analitzaren el dret com a expressió de l’anima catalana i defensaren que els usos i costums del passat reflectien la psicologia col·lectiva d’un poble.
Els jocs florals, van fer conèixer el moviment entre la gent i la que va estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Gracies als jocsflorals va començar la preocupació entre els escriptors de crear un model de llengua literària, ja que la tradició s’havia estroncat feia tres segles. Frederic soler, va començar escrivint un teatre caricaturesc sarcàstic parodiant el rama romàntic i la mitificació de les grans figures de la historia catalana. Amb el temps, però, es va anar integrant en el moviment de la renaixença: vaparticipar en els jocs florals i va acabar escrivint drames romàntics, un gènere que tant havia parodiat.
Els jocs florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica i una plataforma de difusió del català. Va ser gracies a aquest certamen que al darrer terç del segle XIX van destacar uns quants literats preocupats per fixar la llengua. Jacint Verdaguer gran poeta i prosista, va ser elrecreador del català literari a partir de la llengua viva de la seva contrada natal. Àngel Guimerà, que va començar escrivint tragèdies i drames romàntics, va plantejar a les seves millors obres diversos problemes socials. Al final del segle va renéixer el gènere novel·lístic de la ploma de Narcís Oller.
Això va ser possible perquè el català ja s’havia incorporat a les publicacions periòdiques aquestesvan ser uns instruments de difusió de la llengua en l’espai públic.
3. Federalisme
Des de la dècada del 1840 el federalisme es va iniciar de la ma del republicanisme, amb Abdó Terrades com a primer referent. Al 1868, amb l’aparició del Partit república democràtic federal, les idees federals van experimentar una expansió política important. La implantació d’aquest partit va ser especialmentsignificativa a Catalunya sobretot en els medis urbans va rebre el suport de la petita burgesia i va tenir una difusió important entre el proletariat industrial.
Francesc Pi i Margall, el principal teòric del federalisme, sostingué que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció, els drets i la igualtat jurídica. En...