Renaixença

L’any 1833, un català emigrat a Madrid, Bonaventura Carles Aribau, escriu un poema titulat La pàtria. que és alhora la primera fita de la Renaixença i la primera mostra del Romanticisme enllengua catalana.
Del 1833 al 1844, el Romanticisme fa la seva passionada aparició en la vida pública i aconsegueix els seus resultats més típics, mantenint obertes les dues dues direccions que, coma tot Europa, oferia als seus conreadors: la conservadora (nostàlgica del passat) i la liberal (revolucionària).

A partir de 1844, la tendència conservadora i historicista romànticamonopolitzarà les lletres catalanes i impulsarà la creació dels Jocs Florals (1859), que es van convertir en la gran plataforma de la poesia de la segona meitat del segle XIX. Mitjançant la instauraciód’aquest certamen literari, la poesia va disposar d’un sòlida tribuna acadèmica que si, d’una banda, va unificar formes i continguts, de l’altra, li va proporcionar una àmplia projecció social.Entre 1850 i 1874, el Romanticisme va conservar globalment la seva vigència, però els poetes més solvents van matisar-lo amb la incorporació d’alguns trets molt personals i identificadors. Així,Marià Aguiló va introduir una vaporositat molt típica de certa poesia popular mallorquina; Manuel Milà i Fontanals, erudit de fama europea, va posar en joc recursos i ambicions de procedènciamedieval, i Josep Pons i Gallarza, ple de ressons clàssics, va donar una visió molt idealitzada del paisatge.

Però se’ns dubte, la gran figura de la Renaixença i, per extensió del Romanticisme fouJACINT VERDAGUER. El poeta que en la maduresa de la seva existència es va rebel·lar contra l’establishment religiós i burgès, va convertir en matèria poètica les seves ànsies místiques i les sevesangoixes personals, i en els seus dos grans poemes èpics, va cantar amb èmfasi la revolta de l’home contra Déu i la ira i el perdó d’Aquest (L’Atlàntida) i els orígens mítics de Catalunya...