rene descartes

René Descartes




1. Finalitat de la filosofia.

Descartes vol trobar un fonament segur tant per a la la ciència com per a la filosofia, per això confia en la raó com a font de coneixement vàlid i pren la matemàtica com a model de saber rigorós. Descartes dóna per suposada la unitat de tot el saber:

Tota la Filosofia és com un arbre, les arrels del qual són la Metafísica, el tronc ésla Física, i les branques que surten d’aquest tronc són les altres ciències, que es redueixen a tres principals, a saber, la Medicina, la Mecànica i la Moral; considero la Moral la més elevada i la més perfecta, perquè, pressuposant un total coneixement de les altres ciències, és el darrer grau de la Saviesa.
Carta Prefaci als Principia Philosophiæ [AT, ix, p. 149]


2. Formulació d’un mètode.Per mètode entenc això: unes regles certes i fàcils, gràcies a les quals tots els qui les segueixen exactament no prendran mai com a vertader allò que és fals; i, sense cansar-se amb esforços inútils d'intel·ligència, mitjançant un creixement gradual i continu de la ciència, aconseguiran d'arribar al vertader coneixement de tot allò que són capaços de conèixer.
Regulæ ad directionem ingenii,iv.



Regles del Mètode:

1ª regla: Evidència. És vertadera tota idea coneguda de forma clara (directament) i distinta (no pot ser confosa amb cap altra idea). Aquesta definició és el criteri de veritat.

Anomeno clara aquella percepció que és present i manifesta a un esperit atent; i distinta aquella percepció que és de tal manera precisa i diferent de totes les altres que solamentcomprèn en ella mateixa el que apareix manifestament a qui la considera com a tal.
Principia Philosophiæ, i, 45


2ª regla: Anàlisi. Cal dividir les dificultats en tantes parts com sigui possibe.

3ª regla: Síntesi. Cal reunir els element simples de què hi hagi certesa de llur veritat per anar ascendint fins al coneixement dels més complexos.

4ª regla: Enumeració. Cal evitar d’ometre res.Activitats intel·lectuals:
— Intuïció: coneixement clar i distint d’una idea.
— Deducció:operació intel·lectual a través de la qual a partir d’una idea vertadera se n’arriba a una altra sense confusió.

3. Regles de la moral «per provisió».

R. Descartes és qui de manera més clara (i més unànimement reconeguda) representa la filosofia de la Modernitat: la raó ha de cercar una veritatcerta, totalment indubtable. Però mentre això no s'assoleix, la vida continua, són precises, doncs, algunes «regles moral per provisió» (Discurs del Mètode, iii).

1ª màxima: «obeir les lleis i els costums del meu país» simplement perquè és on ha de viure i perquè és prudent «i el més útil regir-me segons aquells amb qui havia de viure»; tot prenent com a guia «les opinions més moderades iallunyades de l’excés que fossin comunament ademeses en la pràctica pels més assenyats d’aquells amb qui havia de conviure». Aquestes opinions són «les més moderades i les més còmodes en la pràctica». Descartes recull, així, la idea aristotèlica del «terme mig» que s’allunya de l’error i del vici. Un dels «excesos» que s’han d’evitar són «aquelles promeses amb les quals retallem alguna cosa de la pròpiallibertat».

2ª màxima: la fermesa i la determinació, és la més important, «ésser el més ferm i decidit possible en les meves accions», tot abandonant les incerteses que aturen l'acció: «això tingué la virtut d'alliberar-me de tots els penediments i remordiments que solen agitar les consciències d'aquells esperits febles i vacil·lants que es deixen dur inconstantment a practiar com a bo allò quedesprés consideren dolent».

3ª màxima: autodomini: «procurar vèncer-me a mi mateix més aviat que a la fortuna, i canviar els meus desigs més aviat que l’ordre del món, i en general acostumar-me a creure que no hi ha res que estigui en el nostre poder sinó els nostres pensaments». Es tracta que l’enteniment guiï la voluntat, la qual «s’inclina per naturalesa a desitjar sinó les coses que...