Renovació teatral del periode que va des de la postguerra fins els anys 70
Páginas: 4 (906 palabras)
Publicado: 30 de enero de 2011
RENOVACIÓ TEATRAL DEL PERIODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70
Amb l'aplegada del franquisme ho va fer també la prohibició de tot tipus de manifestació teatral que no recolzara laideologia i les pretensions del nou règim.
Entre el 1939 i el 1946 el teatre en català va desaparèixer totalment de la vida pública. Després d'aquest període el regim franquista forçà que lesrepresentacions en català foren represes i les poques que va permetre van ser molt limitades.
A partir de 1946 començaren a aparèixer petits grups teatrals que representaven obres de teatre en català, però quees veien forçades a ser representades en un àmbit restringit i privat.
En la dècada dels 50, superada la primera etapa franquista , la situació s'anà fent a poc a poc més permissiva, per tant mésfavorable per al teatre en la nostra llengua. A Catalunya , la burgesia nouvinguda propicià l'aparició del melodrama ; aparegué també el teatre religiós. Paral•lelament a aquest teatre, que tenia moltpoques possibilitats d'actuació i no agradava al públic, va aparèixer el teatre independent a l'any 1955 i 1960. Es tracta d'un teatre que és modern i d'acord amb Europa .
També, a partir d'aquestany, començà a desenvolupar-se un tipus de teatre minoritari que tenia com a finalitat dignificar la llengua i la posada en escena.
Entre els primers grups teatrals que es van formar, podem destacarels següents:
• Al 1950, el Teatre experimental de Barcelona.
• Al 1953, el Teatre Club.
• Al 1955 sorgí l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que pretenia, amb les seues representacionsteatrals, mantindre viva la llengua i la cultura catalana.
En aquesta època tan difícil de la postguerra, el públic preferia obres d'evasió, per tal de distraure's i oblidar-se dels problemes. L'èxitd'aquest gènere podia haver representat el punt de partida de la recuperació del teatre valencià, però aquesta recuperació no es va produir pel desprestigi del valencià, el qual va comportar la mort...
Amb l'aplegada del franquisme ho va fer també la prohibició de tot tipus de manifestació teatral que no recolzara laideologia i les pretensions del nou règim.
Entre el 1939 i el 1946 el teatre en català va desaparèixer totalment de la vida pública. Després d'aquest període el regim franquista forçà que lesrepresentacions en català foren represes i les poques que va permetre van ser molt limitades.
A partir de 1946 començaren a aparèixer petits grups teatrals que representaven obres de teatre en català, però quees veien forçades a ser representades en un àmbit restringit i privat.
En la dècada dels 50, superada la primera etapa franquista , la situació s'anà fent a poc a poc més permissiva, per tant mésfavorable per al teatre en la nostra llengua. A Catalunya , la burgesia nouvinguda propicià l'aparició del melodrama ; aparegué també el teatre religiós. Paral•lelament a aquest teatre, que tenia moltpoques possibilitats d'actuació i no agradava al públic, va aparèixer el teatre independent a l'any 1955 i 1960. Es tracta d'un teatre que és modern i d'acord amb Europa .
També, a partir d'aquestany, començà a desenvolupar-se un tipus de teatre minoritari que tenia com a finalitat dignificar la llengua i la posada en escena.
Entre els primers grups teatrals que es van formar, podem destacarels següents:
• Al 1950, el Teatre experimental de Barcelona.
• Al 1953, el Teatre Club.
• Al 1955 sorgí l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que pretenia, amb les seues representacionsteatrals, mantindre viva la llengua i la cultura catalana.
En aquesta època tan difícil de la postguerra, el públic preferia obres d'evasió, per tal de distraure's i oblidar-se dels problemes. L'èxitd'aquest gènere podia haver representat el punt de partida de la recuperació del teatre valencià, però aquesta recuperació no es va produir pel desprestigi del valencià, el qual va comportar la mort...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.