RENOVACI TEATRAL

RENOVACIÓ
TEATRAL
Període: Des de la postguerra fins als any setanta.

Sohari Mira Torregrosa
2º Bachiller B

Després de la Guerra
Civil i amb la implantació
del règim franquista.


Elteatre en llengua catalana va ser
prohibit dels escenaris professionals i va
viure absolutament desconnectat de les
línies més innovadores del teatre europeu i
nord-americà fins al finalde la Segona
Guerra Mundial. A partir del 1946, el teatre
català va reprendre les seues activitats en
règim professional i de forma pública.

Segona meitat dels anys
cinquanta i primersseixanta.






La renovació va provenir de fronts i plataformes
diferenciats dels estrictament professionals o
comercials. Com:
Les aportacions de textos teatrals d’alguns escriptors,com Josep Palau i Fabre o Llorenç Villalonga.
La fundació de plataformes teatrals creades al marge
de l’escena professional i oficial com l’Agrupació
Dramàtica de Barcelona (ADB) i l’Escolad’Art
Dramàtic Adrià Gual (EADAG). L’ADB es va crear amb
l’objectiu de connectar de nou el teatre català amb
els corrents dominants de la literatura europea
contemporània.

 Anysseixanta.


Els grups de teatre independent van
aspirar a una renovació profunda del
teatre que es feia a l’època i la van dur
a terme mitjançant el desmarcament
dels circuits tradicionals, larecerca i
creació d’un nou públic, així com amb
la revalorització de les figures del
director, de l’escenògraf i de
l’intèrpret.

Finals dels anys seixanta.





Es va produir canvis enla concepció del
fenomen teatral, com succeïa a la resta del
món occidental. Amb les siguientes
característiques:
 Protagonisme dels directors, de l’expressió
corporal i de la imatge.l’època dels “muntatges”. El concepte d’espai
escènic substituïa els decorats, i la caixa a la
italiana va ser bandejada per un espai
polivalent, segons les necessitats de cada
espectacle.