República de Platón

PLATÓ
LA REPÚBLICA, Llibre VII (514a – 541b)

1.- Al.legoria de la caverna

-Capítol I: El primer capítul podem veure una descripció d'una casa, al mateix moment, comença a explicar-nos la teoria de les sombres, ja que ens comença a dir que què pasaria si el presoner es donés compta de que la realitat no està en les sombres, sino en lo que hi ha en el nostre entorn.
En aquest fragmentque ficaré ara, podem veure com ho planteja dient:

“... què creus que li respondria a algú que li digués que abans no veia més que foteses i què és ara quan es troba més a prop de la realitat i amb la cara girada cap als objectes reals?, i si li fóra mostrant els objectes que passen i obligant-lo a contestar a les seues preguntes sobre cadascun d´ells, no creus que romandria perplex i que lisemblaria més real allò que abans
veia que açò que ara li mostraven?”

-Capítol II: En el segon capitol es plantejen diverses preguntes en la conversació. Llavors Plató començar a plantejar-li a Sòcrates una sèrie de situacions, com per exemple que els homes veurien abans les ombres que els objectes en si, també tracta de dir que el Sol es el qui ho controla tot, les estacions, l'any, tot.També ens expliquen que a l'home se li faria més fàcil veure els objectes que no les ombres, ja que son més fosques i els objectes es reflecteixen més amb la llum del Sol.

-Capítol III:

“...en el món intel.ligible, la idea del bé és l´últim que es veu, i amb esforç, però una vegada percebuda, s´ha de concloure que
ella és la causa de tot allò just i bell que hi ha en totes les coses; quementre en el món visible ha engendrat la llum i el seu sobirà, en l´intel.ligible és ella la sobirana i productora de la veritat i el coneixement, i que és necessari que la veja aquell que vulga procedir amb saviesa tant en la vida privada com en la pública.”
En aquest capítol ens fa una referència molt bona, en el que ens diu que en el món intel·ligible, la idea del bé esl'últim que es veu, ja que per arribar al bé has de morir. Ens introdueix una mica en el que és la

seva teoria, i ens vol dir que en el món de les idees, quan pujem, és quan comprenem totalment el que és la realitat, les coses tal com són.

-Capítol IV: Comença a parlar-nos de l'ànima, de com és i el que representa per a nosaltres.
A partir d'aquí, començen a parlar de lo important que ésl'educació, que si estàs ben educat arribaràn a ser els governants, i la gent que no ho faci no arribarà tan alt.
I ells ens diuen, que com a fundadors, tenen que fer que l'educació arribi a tothom.
En un moment nombren als sofistes, que aquests són els que tractàven amb l'art de la paraula i el discurs.

-Capítol V: Aquest capítol es basa fundamentalment en fer el bé per tot. Ens plantejen lasituació de que hi ha gent de que no vol només la felicitat pròpia, sino que vol la felicitat en el seu entorn, intentar fer el bé en tothom. I consideren que podria ser ells mateixos qui eduquin als demés. Parlen de la noblesa que tenen entre els filòsofs, i també parla de política.

-Capítol VI: Aquí parlen de com deurien de ser educats, de la manera adecuada per a després poder pujar al món deles idees i comprendre el sentit de la filosofia.
Planteja quins estudis fer, i no ser inútils per als guerrers.

-Capítol VII: En tot moment podem veure la conversa tan complexa que tenen.
A continuació, observem aquesta frase:
“... l´ànima reclame l´ajuda del càlcul i la intel.ligència i
intente investigar amb ells si són una o dues les coses anunciades en cada cas. “
En aquest cas ensvolen dir que en aquesta vida, lo més sencill, es lo que ens podria fer més intel·ligents, per això necessitem saber lo bàsic per a poder entendre qualsevol cosa.

-Capítol VIII: “...Crec que dirien que parlaven de coses a les quals només s´arriba per l´intel.lecte i que no poden ser manejades de cap altra manera.”
Per el que jo he entès, aquí ens torna a insistir en certa manera en que sense...