Represioón Pais Valencià

REPRESSIÓ EN LA POSTGUERRA (1938-1956)


Si llegíem les obres generals sobre la Guera Civil i la postguerra, la major part de les vegades toparíem amb una sèrie de cifres referides a un dels aspectos més significatius del període, la repressió política, de carácter violent, i especialmente amb les cifres de persones que el bàndol guanyador va executar després d´haver-se acabat la contesa.Aquestes no es fonamenten pas en l’anàlisi detallada de fonts directes, sinó en l’apreciació, moltes voltes subjectar prejudicis ideollògics, i que sol ser menys versemblant. Ultra això, la major part dáquests estudis es refereix a un espai territorial molt extens, Espanya, i a un espai temporal molt reduït, ades uns mesos, ades Quatre o cinc anys.
Ramon Tamanes dóna una quantitat de personesexecutades, per a tot l’estat, de 105.000 persones, però només al període 1939-1945. Gabriel Jackson calcula que en van ser 200.000 les executades durant els anys 1939-1943. Salas Larrazábal dóna laxifra de 16.763, per al període 1939-1940. Ricardo de la Cierva considera vàlides les dades oficials, és a dir, de 8.000 a 10.000 persones executades a tot Espanya conm a resultat de la repressió. Heine,basant-se en fonts oficials britàniques, considera escàs el nombre de 150.000 execucions que aquestes esmenten (unes 3.000 per província). El resultat d’aquests estudis és, doncs, una barreja sense conherència, per tal com el nombre total de víctimes hi és força variable i les sèries molt desiguals i incompletes temporalmente.
Pel que fa a dades particulars sobre la repressió al País Valencià, VictorAlba recorda les paraules d’un company de presó de Joan Peiró , on s’esmenta una cifra que considere exagerada: Durante el período de 45 meses que permanecí en la Carcel Modelo de Valencia…. Pudimos anotar un total de sacas de CINCO MIL OCHOCIENTAS CINCUENTA Y SIETE victimas…Harmut Heine, havent estudiat els arxius del Foreing Office, ens diu que el consol angles va assenyalar el fet que des de lafi de la Guerra fins a 1944 havien estat executades 5.713 persones a València, de les quals 343 eren dones. Per part seua, Carlos Llorens afirma que per l’abril de 1942 llevaban fusilados en Paterna 30.000 republicanos. Contràriament a això, les fonts oficials o oficioses ens donen dades molt diferents. I així, el diari Las Provincias, de 20 de maig de 1939, diu que la Fiscalía del Ejército deOcupacion havia dictat durant la primera quinzena del mes un total de 270 penes de mort. Només un dels llibres consultats on s’esmenta cifres, noms i totes altres dades personals, s’acosta, per a mi, a la realitat; es tracta del de J.M. Molina en allò que es refereix a ala província d’Alacant.
Prenent aquesta, dispersió com a punt de partida, és mal conéixer la realitat històrica. Però cal,encara, aferir-hi un altre factor que en dificulta el càlcul, com és la tergiversación dels fets que els guanyadors provocaren (un altre aspecte de la repressió), reflectida, per exemple, a la Causa General, publicada pel Ministerio Fiscal; com és sabut, la Causa General considera abominable tot l’horror provocat pels rojos, i no és pas altra cosa que una justificació devant 9 l’opinió pública del’obra depuradora que llavors menaven. Altres vegades la tergiversación és més subtil; el treball mateix de Salas Larrazábal, a pesar de l’objectivitat que l’autor vol atribuir-se, expressada a les pàgines de la introducció, considerada que un nombre gran de morts violentes, produïdes per trets d’arma de foc o traumàtiques, és el resultat d’inscripcions posteriors, és a dir, de morts produïdes en eltranscurs de la guerra. L’intent de minimitzar el nombre de victimes de la repressió és, per a mi, evident.

ANÀLISI DE LA REPRESSIÓ

Una análisis del percentatges de les execusions realitzades al País Valencià ens fa extraure’n les següents conclusions:
Primer, les execucions de 1938 són producte de l’avanç militar; la justicia s’aplica de forma tangencial, ja que l’esforç militar estava...