Republica popular china.

LA REVOLUCIÓN DE UN HOMBRE: Mao Zedong.

1. Quina era la situació de la Xina a començaments del segle XX? Fixa’t en les dues concepcions existents sobre la modernització del país i les influències i ajudes que tenia cada una.

Durant el segle XIX les ganes de col•lonitzar nous territoris per part dels francesos i dels britànics, principals potencies mundials del moment, van fer de Xina, comsi fos un tauler d’escacs. Ambdues potencies lluitaven per controlar el mercat de l’opi que movia grans quantitats de diners ja que la gran majoria de la població xinesa en consumia diàriament.

Les ganes de controlar més territoris, no només eren presents als països europeus com els ja esmentats, sinó que per desgracia per Àsia, el Japó també volia intervenir en aquestes disputes per expandirels seus dominis.

Per altra banda la Xina havia oblidat el seu antic règim del imperialisme després de que el darrer emperador caigués al 1912 i de que la societat xinesa optés per adaptar aspectes de la societat occidental per tal de modernitzar-se i afrontar els nous temps que venien.

Durant el 1912 el líder del Guomindang, l’intel•lectual Sun Yazen que seguia un ideal de democràcia al’estil occidental i va implantar i presidir el govern provisional de la república de Xina.

2. Explica les dificultats de Mao i els comunistes fins arribar al poder: Llarga Marxa, creació de la República Popular de Yenan, invasió japonesa, guerra civil.

La Xina era un país de gran extensió i va ser governada per emperadors de diferents dinasties que ho decidien tot al país durant molts d’anys.Al 1911 es va produir la revolució de Xinhai comandada per Sun Yasen que aconseguiria derrocar el darrer emperador de la dinastia Manchú i implantar una república.

Un parell d’anys mes tard, dos orientacions polítiques van enfrontar-se en una guerra molt llarga. Per una banda hi havia el partit nacionalista (el Kuomintang) fundat per Sun Yasen dirigit per Chiang Kai-Shec. Per altra banda hihavia el partit comunista xinès dirigit per Mao Zedong.

A principis dels anys 20, a la Xina hi havia prop de dos milions d’obrers que treballaven en unes duríssimes condicions. Setmanes laborals de 72 h, sous baixos, cap protecció social, treball infantil i discriminació de la dona.

El partit comunista va començar a organitzar les protestes dels obrers amb la fundació de sindicats i amb laorganització de vagues massives. D’aquesta manera la força del partit va augmentar. Entre el 1923 i 1927, el partit comunista de la Unió Soviètica, que liderava el Comintern (organització internacional que agrupava als partits comunistes de tots els països) va ordenar que el partit comunista xinès col•laborés amb els nacionalistes per formar un front unit contra la revolució.

Els comunistes vanorganitzar vagues i insurreccions en contra dels burgesos, els senyors de la guerra i van aconseguir instaurar un govern popular provisional on es germanitzava el dret a vaga i a organitzar-se. En veure que als comunistes els anaven be les coses, el partit nacionalista va sol•licitar al Comintern que ordenés als comunistes, a treure les armes als obrers, o en cas contrari, trencarien l’al•liança.Una vegada retirades les armes, els nacionalistes amb Chiang al capdavant, van veure l’oportunitat de fer-se amb el poder i acabar amb els comunistes. Va iniciar una campanya d’assassinats massius i van acabar per il•legalitzar el partit comunista. Chiang va acabar amb la revolució i va establir un nou govern a Nanjing. Aquest govern va convertir-se en una dictadura oblidant-se de les reformesdel país com la agrària i centrant-se en el benefici propi de les 4 famílies que es repartien el poder. Això va fer créixer el ja descontent estat dels pagesos que esperaven la reforma agrària.

El descontent dels pagesos va fer que retornessin les vagues i protestes defensades pels comunistes liderats per Mao Zedong, que va dirigir el moviment rural que va aconseguir posar de la seva part a...