Reseña a contra tiempo. un estudio de las temporalidades juveniles

Ressenya sobre la monografia
A contra tiempo: un estudio de las temporalidades juveniles

 
0. ÍNDEX 
1. INTRODUCCIÓ

1.1 Presentació de la monografia A contratiempo: un estudio de las temporalidades juveniles.

El present treball analitza la monografia A contratiempo de la doctora en sociologia Amparo Lasén Díaz (La Sorbona, 1998). L’obra analitzada és el resultat d’una investigació apartir de 27 entrevistes sobre la concepció del temps realitzades a “joves” de dues poblacions, Madrid i París, que l’autora compara. El text està dividit en tres grans blocs o temàtiques. En el primer bloc, Lasén tracta el concepte de ritme, de forma àmplia i profunda, exposant els diferents tipus de ritme i la seva l’articulació. En aquest apartat introdueix l’anàlisi del col•lectiu juvenil, apartir d’una reflexió sobre les accions rítmiques dels joves, les característiques temporals de la modernitat i la noció d’arrítmia en les societats modernes. En el segon bloc, s’exposa l’articulació entre duració i instant com una dialèctica entre continuïtat i discontinuïtat, que entronca amb l’apartat anterior, i amb l’anàlisi de l’alternança entre els diferents temps socials dels joves. En eltercer bolc, s’analitzen les concepcions temporals del jovent des les nocions de temps mític i temps històric, per englobar-les en una lògica de representació del món més amplia, com és el mite i la història. Finalment, el darrer apartat són unes conclusions que resumeixen les reflexions i propostes més destacades que s’han desenvolupat al llarg del text.
Les diferents part de la monografiasegueixen un fil argumental coherent, que va des de la concreció més inconscient del ritme a les representacions col•lectives del temps i, en certa manera, de la pròpia vida i del món. El text consta de parts teòriques en les quals es tracten conceptes molt abstractes i raonaments filosòfics que, alhora, per tal d’il•lustrar-los, s’alternen amb anàlisis de discursos i casos extrets de les entrevistes.1.2 La dimensió temporal com a perspectiva d’anàlisi

L’autora ens presenta una visió fenomenològica del temps social molt influenciada per la seva tradició acadèmica filosòfica francesa. Podem observar que diversos autors de referència al llarg del text van ser formats i van impartir classes a La Sorbona, alguns dels quals es comenten breument a continuació.

Henry Bergson va ser unescriptor i filòsof francès de finals del segle XIX i principis del XX, amb un prestigi estès arreu d’Europa que va culminar, sobretot, a França. S’emmarca dins de la reacció al positivisme de principis del segle XX, corrent que renunciava reduir l’ésser humà a la seva naturalesa, motiu pel qual va revaloritzar la mentalitat, la consciència i els valors estètics com l’especificitat humana. Bergson vateoritzar sobre el temps, la memòria i la duració a partir de la noció de consciència.
Gaston Bachelard va ser un filòsof també de finals del segle XIX i principis del XX, destacat en filosofia de la ciència i l’estètica. Bachelard va explorar la lògica de la imaginació creadora i es va convertir en un referent de la fenomenologia fundacional de Husserl i de Bergson. Aquest autor va plantejar lanoció de consciència i temps viscut com una dimensió essencial de la subjectivitat.
Gilles Deleuze va ser un filòsof francès considerat dels més importants i influents del segle XX. Juntament amb Kant i Bergson, Deleuze considera les nocions de temps i espai com unes formes unificants imposades pel subjecte. Fent referència a la definició d’un escriptor Francès, Proust, sobre allò que es consideraconstant tan en el passat com en el present, introdueix el concepte de “virtual”, per fer referència al caràcter ideal de la diferenciació espai – temps. Aquesta noció de “virtualitat” està molt present en la monografia de Lasén.
Paul Ricoeur va ser un filòsof i un antropòleg francès del segle XX, conegut pel seu intent de combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica....