Respuestas De Descartes

Seran moltes les pel·lícules que reflecteixen part del pensament de Descartes, sobretot eixe dubte metòdic que el portarà a qüestionar tant els sentits com la capacitat de distinció entre somni i realitat, així com la hipòtesi radical del geni maligne, corol·lari del dubte de les mateixes proposicions matemàtiques. Així, una pel·lícula com Origen, de Christopher Nolan, es mourà en eixesdificultats per tal de distingir allò real del somni. El mateix podríem dir del tractament que li dóna, tant al coneixement com a la seua concepció de la realitat, la pel·lícula Matrix, dels germans Wachowski. La pel·lícula d’Alejandro Amenàbar, Abre los ojos, o la també coneguda, El show de Truman de Peter Weir, amb eixe món irreal i fictici on viu el personatge, seran totes elles pel·lícules que espresten a parlar sobre la realitat, l’aparença, el simulacre, la veritat, etc. I algunes pel·lícules on podríem entreveure la hipòtesi del geni maligne de manera encara més palesa, amb els qüestionaments pertinents a propòsit de l’estatus de la realitat, podrien ser: Nivel 13, de Josef Rusnak; Dark City, d’Alex Proyas, o Las vidas posbibles de mr. Noobody, de Jaco Van Dormael. El mateix podríem dir dela pel·lícula Shutter Island, de Martin Scorsese.
 
 
DESCARTES I LA SEUA ÈPOCA A TRAVÉS DEL CINE
En la cinematografia dels darrers anys trobem moltes pel·lícules que ens il·lustren, de manera prou bona, tant l’època front a la que es rebel·la Descartes, a saber, l’Edat Mitjana, com la vida de personatges il·lustres dels temps immediatament anterior al seu com posterior.
Així, una bona mostrade l’ambient, tant intel·lectual, polític, cultural i religiós, de l’Edat Mitjana ens la donaran pel·lícules com El nombre de la rosa, de Jean-Jacques Annaud, o El séptimo sello, d’Ingmar Bergman. Una pel·lícula que tracta de manera excel·lent el tema de la Inquisició, a la que va témer Descartes no poquet, és la de Carl Theodor Dreyer Dies Irae. Tampoc en seran poquetes les pel·lícules quetracten algun personatge il·lustre de l’època: Lutero, d’Eric Till, ens presentarà la vida i l’època d’aquell; Giordano Bruno, de Giuliano Montaldo, la vida del filòsof que acabarà sent cremat al 1600 per la Inquisició; Un hombre para la eternidad, de Fred Zinnemann, ens presentarà la vida del filòsof britànic Tomàs Moro. Però dos seran les pel·lícules que, pel seu interés directe sobre Descartes,retrataran la vida d’un personatge que influirà tant en el seu pensament com en la seua vida: Galileo de Liliana Cavani o Galileo de Joseph Losey, on se’ns narra la vida d’aquest científic determinant per a les revolucions científiques que estaven forjant-se al segle XVII. També ens resultarà d’interés la pel·lícula Blaise Pascal, de Roberto Rossellini, a propòsit del matemàtic i filòsof racionalistafrancés.
Alguns documentals interessants sobre la filosofia racionalista de Descartes els trobarem a la col·lecció Filosofia aquí y ahora, concretament el capítol III (Colón descubre América: Descartes, la subjetividad), i el capítol IV (La filosofía corta la cabeza de Luis XVI).
 
ANÀLISI DE LA HIPÒTESI DEL GENI MALIGNE EN 3 PEL·LÍCULES
Descartes, a qui considerem un dels pares de lafilosofia moderna, tractava d’encontrar un fonament absolutament fiable per als coneixements. I és que, després de contemplar com els sabers que s’havien mantingut des de l’antiguitat com a vertaders anaven sent qüestionats un rere altre pels descobriments de les noves ciències, la incredulitat i l’escepticisme anaven creixent de manera exponencial. Per això es feia necessari saber de què ens podríemfiar. Comença Descartes per qüestionar els sentits, que ens enganyen amb tanta freqüència. Pel que fa a distingir entre estar despert o dormint, també ho qüestiona. Inclús qüestionarà la fiabilitat de les proposicions matemàtiques, malgrat la manca de suport sensible per a la seua veritat. I és que just ací introdueix Descartes la hipòtesi del geni maligne: i si estic fet de tal manera que aquestes...