Ressenya crítica de la plaça de diamant

Maria Nadal Pavia 2º BAHS

RESSENYA CRÍTICA

La plaça del diamant, de Mercé Rodoreda

6ª edició del 2000, Editorial BROMERA

274 págines

La Plaça del Diamant és una novel·la, on Natàlia, la protagonista, explica la seva vida quotidiana, en una ciutat barcelonina ta partir de la IIª Guerra Mundial.
La història comença durant la festa a la Plaça del Diamant, la jove Natàlia ens explicacom es sent i el que pensa. Al ball de la Plaça del Diamant, coneix Quimet, un ebenista del mateix barri. La narració es situa cap a mitjans dels anys 20. En aquesta època el règim polític era el de una dictadura que marcarà molt la trama de la historia.
Els dos personatges es prometen i la protagonista, que per a Quimet serà la “Colometa” a partir d'aquest moment, ens explica anècdotesquotidianes. Durant aquest temps, abans del casament, és quan apareixen dos nous personatges: Mateu i Cintet, dos grans amics de Quimet.
A partir del casament a Natàlia la felicitat se li desborda, i un any i mig després tenen un fill, Antoni.
Un fet que marcarà la vida de la nova família serà la caiguda d'un colom ferit al terrat de casa. A partir d'aquell moment, l'afició de Quimet per els colomsanirà creixent, i construeix un colomar per al colom i tres més que compra per fer parelles, que aviat pondran ous.
La vida segueix plàcidament per a la família de la Natàlia, però no per molt temps. Un gran nombre d'intel·lectuals, professors universitaris i estudiants es manifestaven a tota Espanya en contra de la dictadura, mentre això passava, a Madrid es proclama la IIª República. ABarcelona, milers de persones ixen als carrers amb les banderes tricolors, distintiu de la república, entre els quals està el Quimet. La Natàlia segueix tots els fets expectant i de lluny; perquè per a ella no hi ha cosa més important que el benestar de la família i d'ella mateixa.
Però la República no només aporta beneficis. El negoci de mobles de Quimet va de mal a pitjor, ja que els burgesos i granspropietaris, els seus clients, ja no es troben en tan bona posició com durant la dictadura.
Entre aquests esclats d'alegria de les classes obreres, el matrimoni té una filla: Rita. El naixement de Rita portarà maldecaps als pares degut a l'enveja de Antoni i l'augment de les despeses que empijorà amb la baixada del comerç que mantenia l'economia familiar. Quimet veurà com una ajuda econòmica lacria de coloms; mentre que la “Colometa”, Natàlia, veurà com una solució més encertada el treballar com a dona de fer feines en una casa rica. Semblava un problema el fet d'haver de deixar sols als nens a casa, però no va ser així: cada migdia, se'ls trobava quiets jugant al menjador, sense baralles ni nervis. La explicació a aquest fet tant estrany en dos xiquets tant nerviosos com són els de lahistòria es deu al fet que quan ni la mare ni el pare eren a casa, deixaven sortir als coloms del colomar i els feien entrar al pis, on jugaven amb ells. Així és com van aprendre a estar quiets i tranquils.
Des de l'inici de la Guerra Civil el to alegre i tranquil d'explicar les coses que li succeeixen a la “Colometa” canvia totalment, en un intent exitós de transmetre els sentiments que provocala guerra al lector que no l'ha viscut. La protagonista, encara que només ens dona informació del que passa a través del que ella mateixa viu, s'adona del que passa i el seu estat d'ànim decau.
A partir de l'inici de la guerra, la “Colometa” veu a Quimet poques vegades. A més a més, el colomar, que podria haver estat un petit subsidi de vida, és destrossat per un atac de ràbia de Natàlia.
Elmalestar i l'odi de Natàlia cap a la guerra es veu clarament quan descarrega tots aquests sentiments al color blau dels fanals de la ciutat per protegir-se dels bombarders, color que troba horrorós, encara que sabem que el motiu del seu odi no és només el color dels fanals...
Poc a poc, Natàlia, sense cap font econòmica, ja que va perdre la feina degut a la por dels rics a tenir contactes amb la...