Resum Examen T1 Filo

Mites. Sorgiment i característiques
Una de les senyes d’identitat de l’espècie humana és l’afany de conèixer i explicar-se allò que ens envolta. De fet, el que ens diferencia de qualsevol altra espècie és la capacitat de pensar i parlar i de forjar discursos. Des de les societats primitives, l’home s’ha plantejat una infinitat de preguntes, sorgides de l’observació de tot allò que passa alnostre voltant. Així com les primeres civilitzacions, que observaven la natura i se n’adonaven que a vegades es presentava hostil (les fulles queien, o hi havia sequera). Aquests canvis, que per l’home eren aparentment inexplicables, van ser el motiu pel qual van sorgir els primers discursos interpretatius de la realitat i del món, basats, en gran part, en l’observació. Com que en aquestes societatsprimitives, l’home es veia molt superat pel medi, les seves interpretacions consideraven la naturalesa com a ésser més poderós que l’home. Aquest tipus d’explicacions s’anomenen explicacions mítiques i eren de caire sagrat, és a dir, revelades per la divinitat i, que, per tant, eren inqüestionables. Intentaven explicar l’origen de tot personificant les forces de la naturalesa. Els mites no teniencontingut explicatiu, així com les teories científiques, sinó que es tractaven d’una actitud mental de la qual n’era difícil substituir el dogmatisme per una actitud crítica i de raonament.
Mites grecs
No obstant, a Grècia cap al segle VIII aC, la visió que tenien dels mites diferia en aspectes importants respecte les altres civilitzacions. Per exemple, als mites grecs s’intentava racionalitzar ijustificar el perquè de cada déu i actuació. També, els deus homèrics tenien poc poder sobrenatural. Tot i que la seva immortalitat els diferenciava dels homes, sovint se’ls atribuïen virtuts i defectes humans més intensificats, motiu pel qual eren models poc respectables i, per tant, ja no eren divinitats llunyanes i terribles com en les altres cultures. Una altra característica que elsdiferenciava de la resta de mites, era la força del Destí ( Moira), que era abstracte i inalterable. Aquesta intuïció ja semblava tenir una mica de caire racional, ja que plantejava la que més tard s’entendrà com a llei natural: les coses tenen un curs inalterable i regular. Per als grecs, l’autèntica vida és la d’aquest món.
Crisi que va portar a una nova manera de pensar
Així doncs, la visió grega delsmites havia adquirit ja un caire “racionalista i “naturalista”. Que es va intensificar més endavant. Els grecs del segle VIII aC es trobaven en un període de crisi i d’inestabilitat social i política. La situació era caòtica: els grecs s’estenien per la mediterrània fundant colònies i entrant en contacte amb nous pobles, mentre que alhora es produïen canvis interns. Es debilitava el poder de lanoblesa, s’incrementà el comerç i s’introduí el sistema monetari. La burgesia va anar desplaçant l’aristocràcia i es crearen polis amb constitucions més o menys democràtiques. Amb les revoltes del segle VII aC s’inicià l’enfrontament entre dos sectors de la societat grega. El dominant (fins llavors): la noblesa fonamentada sobre la ideologia mítica i, per tant, conservadora i el comerciants quevaloraven l’esforç i el treball personal i tenien una visió més lliure del món. Aquest enfrontament va fer trontollar el dogmatisme i es van introduir noves maneres de pensar i entendre la realitat.
En el segle VI aC, a Milet (costa jònica), una ciutat amb gran efervescència productiva i comercial, la recerca de la solució als problemes tècnics van exigir un estudi de la realitat diferent a la queplantejaven els esquemes mítics. Calia recercar els fenòmens través de l’experimentació.
En aquest segle apareixen personatges com Tales o Anaximandre, primers filòsofs que formen l’ESCOLA DE MILET i que formulen teories generals sobre la naturalesa. Aquests, però, eren diferents entre ells, cosa que evidencia les característiques del pensament racional: el deixeble pot defensar punts de vista...