Resum Habitants De La Bombolla

RESUM ELS HABITANTS DE LA BOMBOLLA

DADES TÈCNIQUES:
BELTRAN, Montserrat: Els habitants de la bombolla. Edicions del Pirata. Primera edició: octubre del 2010. GARCIA LLORCA, Antoni: Espasa de constel·lació..

PRESENTACIÓ DE L’AUTORA:
Monserrat Beltran i Roca va néixer a Terrassa l’any 1963. És professora de primària. Ha publicat unes quantes novel·les i contes, entre d’altres: El desert emparlava, Trucada a quarts d’una, No et passis... També ha escrit obre s de teatre per a joves i una mica de poesia.

DESCRIPICIÓ DEL CONTINGUT:
Un dissabte, fa molt de temps, en Marc jugava a fer bombolles de sabó. Creixien i creixien, sortien flotant i en un moment donat explotaven i desapareixien. Les feia per passar l’estona i perquè la seva havia li havia proposat, i no volia quedar malament ambella. L’àvia Antònia l’havia salvat en moltes ocasions. Jugaria una mica més i després s’aniria a tancar a l’habitació per tal de jugar a amb l’ordinador o escoltar música. Però de cop i volta, vet aquí que una d’aquelles bombolles no va esclatar, sinó que va seguir pujant vers el cel blau. En Marc se la va quedar mirant i li va semblar endevinar tres formes humanes petitíssimes al seu interior.Segur que ja veia visions de tant mirar enlaire.
Mentrestant, a l’interior de la bombolla havien aparegut tres petits personatges. Un d’ells era d’un color groc intens amb una barba llarga, el capità Groc, que s’imposà davant dels altres dos escridassant-los. Els va fer presentar: hi havia la Malva, que lluïa aquest color preciós i l’altre, en Rogenc, el més intel·ligent de tots, que havia quedatofès per l’actitud del Groc. Però de seguida van mirar al seu voltant, l’espai els presentava una gran diversitat d’estels brillants i planetes de totes les mides. I pensar que haurien de viatjar per l’espai i explorar-los un per un. Tot gràcies al seu rei dels Mil i un Colors, que els havia traslladat des de la Lluna a dins d’aquella bombolla interplanetària. Ara eren exploradors! En Rogenc vacomençar a fer càlculs en un petit bloc. Però al capità se li havia enfilat la mosca al nas. A ell li agradava l’ordre i el silenci i va impedir que fessin comentaris.
Aquella nit, en Marc havia tingut un somni ben estrany; era com la continuació del que li semblava haver vist dins la bombolla. Eren com uns nans diminuts, cada un d’un color viu diferent amb uns ulls verds que brillaven. Havien decomplir la missió d’explorar planetes i estels i explicar al seu rei tot el que descobrissin. Viatjarien per l’espai dins la bombolla fins que s’acabés l’energia que aquesta proporcionava. Li va semblar que existien de veritat i l’endemà es va llevar una mica nerviós. Només de llevar-se, la seva germana bessona, la Mati, sabia que tenia un control de mates i li volia fer parar la taula. No el va deixartranquil i van acabar barallant-se. Bé, de fet sempre s’estaven barallant. Els pares ja no sabien què fer de tantes coses que havien provat. Però res no havia canviat. La Matí, ordenada, estudiosa, polida, sempre li recordava què havia de fer, perquè ell no estudiava, no era endreçat, menjava sobre el llit... En Marc li deia Matilde, la Perfecta. Al vespre, el pare va trobar la solució:separar-los. La Mati aniria a viure a casa de l’àvia, que vivia dos carrers avall. En Marc no se’n sabia avenir de la sort que havia tingut, malgrat que de sobte es va sentir malament; ja que va recordar amb precisió totes les peripècies dels habitants de la bombolla.
Dins la bombolla, el capità Groc no havia canviat gens i els dos altres exploradors no podien fer res, ni riure ni tan sols parlar. Així quevan decidir que anirien a la Lluna i deixarien al capità sol. Un cop allà, el capità va canviar radicalment. No es volia quedar sol i se li van escapar llàgrimes d’un groc brillant. En veure això i com que en Groc s’havia promès a no queixar-se tota l’estona, la Malva i en Rogenc van entendre que ho deia de debò i el van acceptar.

A l’escola d’en Marc va arribar un nen nou; es deia Abdul i...