Resum Llibre Quant Els Infants Diuen Prou!

1. Dades sobre el llibre

Títol: Quan els infants diuen PROU!

Autor: Francesco Tonucci

Editorial: GRAÓ, d’IRIF, SL

Data publicació: 1ª edició: març 2004

2. Resum llibre

Aquest llibre ens parla sobre els infants d’avui en dia, de com pensen i de les coses que es podrien canviar per a una millora del seu futur, també es compara amb els infants d’abans. Aquest autor ens voltransmetre la importància que tenen els infants respecte al nostre futur, ja que seran ells els que duran el món endavant. Ens explica com podem canviar entre tots els adults la manera de viure dels infants, com poden fer que aquests siguen persones adultes responsables i fortes el dia de demà.

Una manera de canviar aquest punt de vista es donant-los la paraula als infants, fer que ellsmateixa s’expressen sobre temes que ells coneguen, com puga ser el barri, la ciutat on viuen, les necessitats, els desitjos, etc. I per a dur a terme aquesta idea es important que les persones adultes sàpiguen escoltar.

En aquest llibre trobem diferents frases sobre xiquets italians que participen en un projecte “La Ciutat dels Infants” on els infants fan propostes en els seus consells. Moltesvegades se’ls ha escoltat i s’han promogut noves dedicions, el que l’autor ens vol transmetre es que els infants també poden ser capaços d’expressar opinions i exposar propostes, ja que ells també viuen a la ciutat i poden fer desde el seu punt de vista. En aquest cas personalment pense que l’autor té raó en el que diu, hi ha vegades que un infant diu alguna cosa i no se li fa cas, se l’ignora i potserdiga alguna gran veritat amb les seues paraules.

El títol d’aquest llibre s’anomena, Quan els infants diuen PROU!, l’expressió Ja n’hi ha prou! És una expressió típica d’ensenyament d'interrompre les activitats que més agraden als petits o per manar-los alguna cosa, com per exemple, anar a dormir, és una expressió que fa la gent adulta.

L’autor en un dels seus capítols ens senyala que uninfant no és feliç següent fill únic, ja que no te amb qui jugar quan estiga a casa, que necessita jugar amb altres infants els seus primers mesos de vida. És un període de temps suficient perquè puguen fer-se companyia, jugar junts i no dependre solament dels pares i mares. Tindrà infants significa també iniciar una nova etapa en la vida dels adults, nous costums, nous avantatges, nou equilibrientre la parella, noves disponibilitats, etc.
La meua opinió sobre aquest punt de vist de l’autor és totalment d’acord amb el que diu, pense que qualsevol infant necessita un germà o germana per tindre una vida mes feliç, un germà et pot aportar moltes coses bones, de xicotets poden jugar junts, et poden ajudar a fer els deures de classe, inclús si son del mateix sexe quan ja son més adults es podenintercanviar la roba, els objectes personals o compartir els mateixos amics.
Tots els infants tenen dret a jugar, remarca Francesco Tonucci, hi ha molts llocs on està prohibit jugar, quan no deuria de ser així, com per exemple als llocs públics, als jardins, no es pot anar amb bicicleta, no es pot jugar a la pilota als espais de la comunitat de veïns, no poden jugar a les escales, als replans, ales entrades i generalment les primeres hores de la tarda no poden jugar als patis interiors de les cases. Totes aquestes prohibicions estàn sancionades i solament son per protegir la tranquil·litat dels adults i transformar els patis i places en aparcaments per a cotxes. L’infant no pot jugar allà on ell vulga, sinó que te que jugar als llocs que es permet jugar i a les hores que es permetjugar, no té la llibertat de jugar al que ell més li agrade, sinó que en un parc ja estan els dispositius pensats per a ells, com puga ser: gronxar-se, enfilar-se, lliscar o poca cosa més. No tenen llocs per jugar, hi ha més espais pensants per a cotxes, com els aparcaments al carrer o subterranis que per als infants i la majoria dels llocs públics on es pot jugar, son llocs que han de pagar, com...