Resum Psicometria

MÒDUL 1.- Ús professional dels tests
Us del test: punt de vista ètic i punt de vista tècnic
Usuari del test  és l’avaluador, no la persona avaluada.

Estàndares (APA)
Directrices (COP - España)

Diferenciar:
Atributs variables (estats)
I Atributs estables (trets).

Per al rigor d’aplicació s’han de complir els següents requisits:
1.- Evidències sobre la validesa del test per tal finalitat.2.- Evidències sobre la fiabilitat.
3.- Criteris per la interpretació.



MÒDUL 2.- Validesa
(Utilitat d’un test per a assolir l’objectiu proposat)
Segons els estándares de 1999, els tests sempre mesuren constructes (tant si ho són realment com si no).

La validesa no és quelcom només intern del disseny del test, sinó també del seu ús (aplicació).

Validació: ¿les puntuacions deltest mesuren el constructe desitjat?
Ha d’haver-hi evidència científica: arguments lògics, teòrics i empírics.

No hi ha tipus diferents de validesa, sinó estratègies diferents per a aportar evidència relativa a la validesa. Aquestes són:

2.1.- Contingut del test.
Els ítems han de cobrir tot el rang de variació per a que estigui ben calibrat per a l’objectiu d’avaluació (finalitat) i aixípoder fer les inferències pertinents.
El test ha de representar tot el domini del constructe. Altrament pot estar esbiaixat tant per 2 motius:
Falta de rellevància d’algun ítem.
Falta de representativitat del conjunt d’ítems.
Rellevància d’un ítem  si està més o menys relacionat amb el constructe.
Representativitat del ítems els ítems són representatius si cobreixen tot e domini.

2.2.-Procés de resposta.
Això succeeix per diversos motius, quan les respostes no informen sobre el constructe que es pretén mesurar.


2.3.- Estructura interna del test.
Puntuacions simples (ítems).
Puntuacions compostes (total del test).

Estandaritzar puntuació simple: =

Estructura interna unidimensional.
Per a comprovar la unidimensionalitat hi ha 2 mètodes:
1) Comprovar larelació de la puntuació composta respecte a cada ítem.
Les correlacions han de ser > a 0,3 (els ítems han de ser representatius).
2) Comprovar que les respostes als ítems estan relacionades.
Les correlacions han de ser < a 0,3 o 0,2 (els ítems han de ser rellevants i no-redundants).

Comunalitat proporció de variància que el factor (conjunt d’ítems) explica de l’ítem.Especificitat variança de cada ítem independent e la variança de la resta d’ítems.

Estructura interna multidimensional.
Dimensions ortogonals són independents entre elles. La correlació tendeix a 0.

2.4.- Relació amb altres variables.
Relació entre les puntuacions del test i variables externes vàlides i fiables.
Validesa concurrent el test mostra puntuacions relacionades amb les d’un altre mètodede mesura vàlid i fiable.
Validesa predictiva criteris externs relacionats amb la puntuació. Que el test serveixi per fer prediccions.
Validesa convergent i discriminant si comparem les nostres puntuacions amb les puntuacions obtingudes en un test que mesura un constructe similar, parlem de validesa convergent. Si ho comparem amb un test que mesura un constructe diferent, parlem de validesadiscriminant.

Sensibilitat del test  capacitat de diagnosticar vertaders positius.
Especificitat del test  capacitat per determinar vertaders negatius.

2.5.- Conseqüència de l’avaluació.
Biaix hi ha biaix si en comparar 2 grups de persones suposadament comparables respecte al constructe que mesura el test observem avaluacions i/o decisions globalment diferents en els grupsanalitzats.

Comunalitat, valor propi, etc: ¿Com es calcula?
La comunalitat és la proporció de variància compartida entre ítem i factor. Com sabem, la proporció de variància compartida entre dues variables és el quadrat de la seva correlació. La correlació entre un ítem i el factor és l’anomenada “saturació factorial” o “càrrega factorial”. Per tant, la comunalitat d’un ítem amb un factor és el...