Resum unitat 3

UNITAT 3: EL TRANSCENDENT
11. Homo Religious
INTRODUCCIÓ
L’ésser humà és un individu religiós per constitució, no hi ha proves ni es pot demostrar però hi ha indicis que des de fa molt, que els homes tenen la capacitat d’accedir a una dimensió espiritual, que no la poden veure, que esta amagada però els homes la senten.

1. ALLÒ TRANSCENDENT
Déu és l’objecte de creença de les religions,totes les religions es refereixen a l’existència d’una Realitat que va més enllà del que és visible als nostres ulls i comprensible a la nostra ment. I té accés a partir d’experiències o vivències religioses , que aquestes no es poden explicar i son incomprensibles.

2. LA FE
La paraula fe té molts significats, però es podria dir que és una manera de veure la realitat diferent, que possibilital’accés a la presencia misteriosa de la divinitat en les coses. I permet intuir més realitat on abans pensaves que no hi podia haver-hi més.

3. L’ESPIRITUALITAT
L’espiritualitat prové de l’espai més íntim que tots tenim i que ens fa ser nosaltres mateixos, les experiències que es produeixen en aquest espai són transformadores i autèntiques. Mitjançant l’espiritualitat, ens fa créixer al igualque la fe ens fa adonar de la divinitat de les coses i que hi ha en nosaltres mateixos.

4. LES CREENCES
Per mostrar amb paraules l’experiència de Déu , s’expliquen en forma mitològica o simbòlica que configuren les creences, però tots aquests relats simbòlics o mitològics mai s’han de prendre el peu de la lletra, ja que en aquestes paraules hi ha amagades d’altres amb diferents significats.5. LA RELIGIÓ
Es un mecanisme social amb la finalitat de facilitar i potenciar dimensions més personals, com la fe i l’espiritualitat. Es una organització d’allò sentit, d’allò viscut i d’allò pensat.
La religió és una construcció cultural que coordina creences, pràctiques, normes de conducta que té com a finalitat la recerca de la vinculació amb la divinitat.










12. El diàlegentre religions i la pau
INTRODUCCIÓ
La Pau és a la societat el que la Felicitat és a l’home. Tota persona busca la Felicitat, i quan es troba am la d’altres persones neix la Pau.
La pau no neix sola; cal buscar-la, construir-la de mica en mica, i utilitzant el diàleg per a poder aconseguir-la, ja que el diàleg es la millor eina per poder aconseguir-ho.

1. DIALOGAR, PER QUÈ?
Sovint ensconformem a evitar els problemes i els conflictes i no veiem en l’altre una font infinita de possibilitats d’aprenentatge i sentit.
L’excel·lència de l’ésser humà passa pel descobriment d’un amor cada cop més gran dintre d’un mateix, que obre la persona als altres i al món. Per tant, ja sigui des del camí de les religions o des dels no creients, l’altre és una inevitable oportunitat per aprendre,evolucionar i donar sentit i felicitat a la pròpia vida.
Per què les religions? Perquè són en la matriu de les diferents cultures i cosmovisions del món, i perquè en totes hi ha la predisposició al diàleg amb l’altre.

2. QUÈ ÉS LA PAU?
La pau pot ser malentesa com una actitud de passivitat, d’indiferència i , fins i tot, de submissió. La pau és el fruit del coratge dels que la busquen; no de lacovardia dels que fugen del conflicte. La pau és activa, creativa;implica compassió, bondat, equanimitat i, en el fons, amor.


3. LA SITUACIÓ MUNDIAL I LES TRES ETAPES DE LA HUMANITAT
Podem distingir tres períodes en la trobada entre cultures i les religions que elles vehiculen, en la mesura que les religions són les estranyes transcendents de cada cultura.
1. Època tribal: en aquest estadidel pensament i de les creences, la veritat pertany únicament al propi grup.
2. Etapa imperialista : la veritat i els propis valors del grup es perceben com a universals i per això es volen comunicar. Aquesta irradiació que hi ha, dóna força i sentit al propi grup.
3. Etapa pluralista: és el temps actual, basat en la interrelacionalitat, la qual cosa comporta una nova manera de relacionar-se...