69179350 UNITAT 3

EE579311456CN

UNITAT 3 : LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

ACTIVITATS FINALS

















Història
Carlos Vecino
2n BAT “B”
Vilafranca del Penedès, 01/18/2011
Josep Porcell, Desdoblament “A”












EXERCICIS
1. SINTETITZA
A) Com es va dur a terme la implantació del liberalisme a Espanya? Quin paper van tenir les guerres carlines? Quina va se la repercussió del conflicte carli aCatalunya?
A la mort de FVII, hi havia dos candidats: Carles Maria Isidre, germà d’en Ferran, i la seva filla Isabel un cop complís la majoria d’edat, el tron de la qual regentaria la seva mare Maria Cristina. Tot i que Maria Cristina tenia importants recolzaments entre la noblesa i el funcionariat, aquests no eren suficients, ja que els absolutistes en massa eren partidaris de Carles. Davant això,Maria Cristina veié que necessitava nous partidaris,que els podria trobar d’entre els liberals, de manera que va fer per guanyar-se el seu recolzament i fidelitat, cosa que va aconseguir (els liberals van lluitar en les guerres carlines al costat de la candidatura isabelina). Un nou règim liberal moderat en va sorgir, però incapaç d’acabar definitivament amb l’Antic Règim.
Catalunya va ser una zonaon les tensions van ser més accentuades, perquè les zones urbanes eres pro-isabelines principalment, mentre que als focus rurals, els pagesos eren partidaris de l’A.R., sistema amb el qual podien viure més segurs per l’existència dels contractes emfitèutics.

B) En què va consistir la reforma agrària liberal?
La reforma agrària liberal, duta a terme el ’37 amb els progressistes al govern vaconsistir principalment en desmuntar els règims senyorials, i atorgar la totalitat de la propietat en la major part dels casos als nobles, donat que els pagesos no acostumaven a poder acreditar la propietat de les terres. Els contractes quedaven del tot desregulats (com si s’hagués liberalitzat un sector i no existís el conveni col·lectiu) i els pagesos en la majoria dels casos desemparats, mésprecaris i que treballaven per jornades (jornalers), no essent fixes. A més a més es van desvincular les propietats per tal de permetre la divisió en el patrimoni de les famílies, alhora que es desamortitzaven terrenys eclesiàstics i públics (principalment propietat dels consistoris locals) per aconseguir dotar de liquiditat les arques de la Hisenda Reial, molt delmades per l’etern deute públic i elcessament d’arribada de la plata d’Amèrica.
L’altra gran reforma agrària es va promulgar el 1855 amb la Llei Desamortitzadora de Pascual Madoz, un progressista que s’havia oposat a Espartero tot i compartir partit amb ell.


C) Diferències entre moderats i progressistes.
Ambdós eren liberals, pertanyents i partidaris d’un mateix sistema polític, però amb diferents visions de molts assumptes, entre elsquals la monarquia: si bé els moderats creien necessària la intervenció reial en aquesta, els progressistes demanaven a la reina/regent un paper neutral, pacificador i secundari (similar al del monarca actual), enlloc de controlar les corts. Quant a llibertats individuals, els moderats les volien limitar (no reconeixien el principi bàsic il·lustrat de sobirania nacional), contra la defensa que enfeien els progressistes, que a més a més, volien treure a l’Església Catòlica l’enorme influència en la societat, en la vida política, en el control de l’educació i en tots aquells aspectes fins els quals s’estenien els seus tentacles.
La constitució del 1845 era més centralista, jeràrquica, restrictiva (en llibertats i drets civils) i tradicionalista que la del ’37, formulada per progressistes.D) La regència d’Espartero a Catalunya
Per a Catalunya, l’actuació a l’executiva central d’Espartero fou nefasta, principalment perquè arran de l’eliminació d’aranzels per obrir el comerç tèxtil, que va significar que els teixits anglesos competien en igualtat de condicions amb els catalans, bastant menys competitius, i posava en perill l’existència de llocs de treball i de les empreses...