Resum Utilitarisme John Stuart Mill

Consideracions Generals
Mill al principi es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat?
El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat.
Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill sónnecessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar-se en els sentiments i no en la freda racionalitat.
L’objectiu de l’obra és exposar el criteri per determinar el que és bo i el que és dolent i com es pot provar.
Hi ha quatre teories:
Intuïcionisme ètic: no té criteri
Inductivisme ètic: no té criteri
La màxima felicitat: és uncriteri i ha inspirat diverses teories ètiques
L’imperatiu categòric: “actua de manera que la regla per la qual actuïs pugui adoptar-la com una llei tot ésser racional”. És un criteri però té conseqüències aberrants.

- Què és l'utilitarisme?
Principi utilitarista (principi de la màxima felicitat): Les accions són correctes si tendeixen a promoure la felicitat i incorrectes si tendeixen a produirel contrari de la felicitat.
Tesis:
La felicitat és assolible
L’utilitarisme no exclou l’autosacrifici.
L’ideal utilitarista no és massa elevat per a la humanitat.
L’utilitarista no jutja fredament els actes, però considera els seus efectes.
L’utilitarisme i la religió són compatibles.
L’útil no és el que convé a un i prou.

Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no estàcontraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar. La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos com a fins).
Tot seguit Mill es defensa d'algunes possibles objeccions a la seva teoria.
 
Objeccions:
 1. No tothom estàd'acord en posar com a fi últim de la vida el plaer (Els epicuris són considerats com a porcs). Felicitat: estat de plaer i absència de dolor (és l’únic desitjable com a fins últims). Infelicitat: dolor i manca de plaer.
Hedonisme, però no és una doctrina dels porcs, qui diu això es retrata a si mateix Aquells plaers que triaria algú que els conegués, aquells superiors en durada, cost,intensitat, fecunditat, puresa, extensió, qualitat abans que quantitat, mentals.
“És millor ser un ser humà insatisfet que un porc satisfet, millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”
Com a defensa Mill proposa la distinció entre diferents tipus de plaers:
corporals: sensuals
mentals: de l'intel·lecte o de la imaginació,
morals: sentiments.
El més important no és la quantitat deplaer obtingut, sinó la seva qualitat.


2. La felicitat no sempre és necessària i es pot viure sense ser feliç.
Mill reconeix que no sempre es pot ser feliç, la felicitat contínua no és possible. L'Utilitarisme no cerca només la felicitat, sinó la mitigació de la infelicitat.
Mill, admet que a vegades és necessari el sacrifici.
"La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder desacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres."
De totes maneres el principi d'utilitat no s'ha d'entendre com un deure o obligació. L'objectiu de la virtut ha de ser multiplicar la felicitat.
 
3. No es valora si una acció és bona o dolenta sinó tan sols la seva utilitat.
Mill afirma que s'ha de distingir entre convenient i bo quan s'aplica a l'interès particular però no és així quans'aplica a l'interès general, aleshores es pot dir que és útil i no simplement convenient. A vegades dir una mentida pot ser convenient, però no s'ha de prendre com a una norma utilitària. No sempre és útil dir mentides.

Per què s'ha de ser utilitarista i no kantià?
L'utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal inseparable de la llibertat i la felicitat a diferència de la...