Resumen de la dictadura franquista

INTRODUCCIÓ
Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del 1939. Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels gransterratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista.
Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes:
Primer període: 1939-1951. Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional.
A l'estil dels règims totalitaris, el franquismeprocura superar la difícil postguerra tancant-se en si mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora. En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes.
Segon període: 1951-1959. Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacionalpermet que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica.
Tercer període: 1959-1973. Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social.Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar.
Quart període: 1973-1975. Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de Franco, pelnovembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia parlamentària.
Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines, juntament amb l'acció de diversos col.lectius de la societat democràtica espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça clau en el procés de transició de ladictadura a la democràcia.

LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

Ideologia feixista:
El règim sorgit del triomf del general Francisco Franco a la Guerra Civil era una dictadura totalitària, que tenia les següents característiques:
-Falangisme i antidemocràcia: l’Estat era anticomunista, antidemocràtic, antiliberal i antimaçònic.
-Autoritarisme: Franco assumí el poder absolut. El era, alhora,el cap d’Estat, cap de govern i de Movimiento i Generalíssim de l’exèrcit.
-Centralisme i ultranacionalisme: Uniformització i castellanització de l’Estat. Era un règim antiseparatista i antieuropeu.
-Nacionalcatolicisme: defensa de la religió i d’una estricta moral catòliques(anul·la els divorcis i els matrimonis civils, l’Església controlava la societat a través del ensenyament i lacensura.)

1) La llarga postguerra (1939-1959)

POLÍTICA INTERIOR:
El primer franquisme posa l’accent en un retorn a la situació pre-democràtica: supressió de llibertats, sufragi, divisió de poders, autonomies,dret al matrimoni civil el divorci etc. L’objectiu era desfer tot el que havia realitzat la República, es tractava de construir un nou Estat al servei dels vencedors de la Guerra Civil: la granburgesia, l’exèrcit i l’Església principalment.
Demografia: la guerra provocà morts, exiliats, presoners polítics.
Repressió: Els antifeixistes que van quedar-se al país foren víctimes d’una sistemàtica persecució. Es va restablir la pena de mort. Es van aplicar penes retroactives contra republicans, sindicalistes i sectors democràtics per no haver donat suport al cop d’estat, depuració de...