Resumen la segunda república y la guerra civil española


LA SEGONA REPÚBLICA
Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 es tancava el període de la Restauració i s’iniciava una etapa curta en què es van proposar canvis polítics i socials molt profunds.
En aquestes eleccions les candidatures republicanes van guanyar en gairebé totes les capitals de província. Tot i que el triomf global havia correspost als monàrquics, els republicansvan considerar que el seu èxit a les grans capitals era un triomf definitiu. Els monàrquics van acceptar aquest punt de vista.
El nou govern estava integrat pels partits que havien signat el pacte de Sant Sebastià, i el presidia Alcalá Zamora. Immediatament, el govern va iniciar un seguit de reformes i va convocar eleccions a Corts constituents que van guanyar els republicans.
Les corts vanelaborar la Constitució del 31 que implantava un règim plenament democràtic. Unes de les novetats era el reconeixement ampli de les llibertats individuals com la llibertat d’expressió, el sufragi universal sense distinció de sexes, l’estat era laic, sense religió oficial. També hi havia una organització territorial descentralitzada, en què es reconeixia la possibilitat de crear regions autònomes. Ila importància del benestar social i de l’ensenyament públic.
Aquesta Constitució va néixer condicionada per no haver aconseguit un ampli consens, especialment en matèries com la qüestió religiosa o les autonomies, que provocaven una forta controvèrsia social. Una part del país no s’identificava amb el nou règim així que l’ambient es fa tensar, van començar les conspiracions contra la República.Més endavant els republicans mes moderats van deixar el governs com Alcalá Zamora que va passar a presidir la República i Azaña va ser designat president del govern.

Durant gairebé dos anys, el govern d’Azaña va posar en marxa les reformes més importants de la Rapública. D’aquesta manera es mirava de convertir Espanya en un país modern, democràtic i laic.
Entre el 1931 i el 1933, Azaña va serpresident del govern i va continuar la tasca reformista. En aquests dos anys es van abordar les principals qüestions que estaven pendents des del segle anterior.
La reforma agrària pretenia transformar l’estructura agrària espanyola per millorar la producció agrària i la vida de la pagesia. Per fer-ho preveia l’expropiació dels latifundis sense conrear i el repartiment de les terres entre elsjornalers. L’organisme encarregat de dur a terme la reforma no va disposar de prou diners per poder dur-ho a terme així que els pagesos es van sentir decebuts i va rebrotar la conflictivitat al camp.
Es va concedir l’autonomia a Catalunya.
La reforma militar era fonamental ja que l’exèrcit tenia gran influència política. Es va exigir als comandaments que juressin lleialtat a la República i espreveia la jubilació remunerada dels qui no ho fessin. Així, s’esperava reduir el nombre d’oficials i garantir-ne la lleialtat.
També es van dur a terme importants reformes laborals que van establir salaris mínims i assegurances d’accidents per millorar la vida dels obrers.
La República va concedir prioritat a la reforma educativa ja que es pensava que l’educació era la via per a la millora social. Esvan construir moltes escoles primàries noves i es va augmentar el pressupost d’educació el 50%.
També es van regular el matrimoni civil i el divorci.


El govern va trobar l’oposició dels grans propietàries de terres, de les altres jerarquies de l’Església i de l’exèrcit, que consideraven massa radicals les reformes, però també dels anarquistes i els sindicats, que eren partidaris detransformacions més profundes. A l’agost del 32 va tenir lloc un intent de cop d’estat però que va fracassar. Els anarquistes per la seva banda van protagonitzar alçaments i ocupacions de finques, descontents amb la lentitud en l’aplicació de la reforma agrària. Al setembre del 33, davant de la crisi econòmica i la creixent impopularitat del govern, Azaña va presentar la dimissió i es van convocar...