Resumen Platón

PLATÓ (428/427 aC – 347 aC).

Esquema de la filosofia Platònica
Ontologia (realitat)->Epistemologia/Gnoseologia (coneixement)->Antropologia (ésser humà)->Pedagogia/Paideia (educació)->Ètica (individu)->Política (societat, KAL LIPOLIS->estat ideal).
- Plató creia que el diàleg era la manera menys dogmàtica de transmetre el coneixement (es veuen els punts a favor i en contra).
- Platós’influencia en els Pitagòrics (antecedents). En recull l’interès per les matemàtiques, el dualisme antropològic (cos+ànima, immortalitat de l’ànima i transmigració o metempsicosi d’aquesta, orfisme) i la catarsi (necessitat d’alliberar-se de tot allò que és material). Heràclit d’Efes. En recull el constant canvi de la realitat sensible (“tot flueix”). Parmènides i els eleates. Recull les qualitats del’ésser i les aplica a les idees exemplars. L’ésser és allò que verdaderament és i del que se’n pot fer ciència. L’ésser és estàtic, la unitat, inengendrat, indestructible, inmòvil, infinit. Sòcrates. Recull l’interès per l’ètica i per la política (són inseparables), la creença en l’existència de la veritat (pot ser descoberta i ensenyada), el mètode inductiu (de les coses particulars, concretes,sensibles fins allò que les fonamenta, els conceptes universals), la introspecció (la veritat és dins de l’ànima) i l’intel·lectualisme moral (identificar saber amb virtud). Sofistes. Està en contra del relativisme moral, gnoseològic, contra l’escepticisme, contra el subjectivisme.

- La ontologia és una disciplina metafísica. La de Plató es classifica dins l’idealisme subjectiu lògic. Afirma que larealitat no és material, sinó de naturalesa espiritual o ideal. Per damunt de la realitat material, que no és autèntica perquè canvia constantment, hi ha una realitat espiritual. Plató distingeix 2 móns: el món sensible i el món intel·ligible. El món sensible és el que perceben els sentits. És visible, engendrat, es troba en constant esdevenir i és una còpia del món de les idees (Plató el considerael món real). És fruit de la necessitat imposada per la matèria (caòtica i informe) i de l’actuació de les idees exemplars. És imperfecte però ordenat (hi trobem rastres de raó, bellesa, justícia, veritat, bondat...). És un món hereclitià. El món intel·ligible (de les idees, de les formes, de les coses en sí, de les essències, el real), Plató diu de les idees que són els únics objectesvertaderament reals. Són l’objecte del veritable coneixement i són els autèntics valors morals i estètics (és la realitat a nivell ontològic, epistemològic, ètic). És el món Parmeníac. Les idees no són simples conceptes mentals, sinó que són entitats subsistents (conceptes extramentals). Les idees són la causa de les coses, per això Plató les anomena essència. Les idees són immutables i assolibles només pelpensament, són eternes, no neixen ni moren, són simples, incondicionades i absolutes. Es troben jeràrquicament organitzades segons el seu grau de perfecció i de participació de l’ésser. La idea més important és la idea de bé, que s’identifica amb la veritat i la bellesa.
- L’epistemologia o teoria del coneixement. Per a Plató, el coneixement cal que sigui objectiu, que tingui validesa universal ique sigui necessari. Només les idees donen aquest coneixement. Plató va delimitar l’objecte del coneixement i les vies per accedir-hi. En general, es pot resumir dient que les coses sensibles estan en continu moviment, canvi i esdevenir i per tant no se’n pot fer definició ni se’n pot fer ciència. Només hi ha coneixement d’allò que és estable (les idees). Plató estableix graus de coneixement,donats per un major grau de participació de l’ésser. A major grau de participació de l’ésser, major coneixement. Les primeres ciències són les auxiliars: aritmètica, geometria (estereometria), astronomia (navegació, agricultura), harmonia (música). Són ciències propedèutiques (educar), preparatòries (ensenyar 1ers principis), selectives->seleccionar les millors naturaleses. Aquestes ciències...