Resumen y disertación filosófica de textos de hume

ATENA
David Hume

del tractat de la naturalesa humana
Investigació sobre els principis de la moral

Filosofia
Resum
del tractat de la naturalesa humana

El propòsit de Hume en aquest llibre és el de difondre les idees empiristes mitjançant l’anàlisi i crítica de les teories racionals que hi havia amb anterioritat. Hume, vol desenvolupar una teoria de la naturalesahumana que no renunciï a les hipòtesis que no poden ser validades sense haver-ho comprovat amb l’experiència. Més endavant citant els antics filòsofs, l’autor ens porta al seu terreny afirmant que fins ara s’havia donat moltes voltes al fet de conèixer la certesa de les coses enlloc de intentar esbrinar les probabilitats de si el que sabem és cert o probable que en un futur ho segueixi sent. Hume noes centra en “què pensem”, sinó en “com pensem”. Seguint, ens exposa la seva teoria sobre els pensaments i idees dient que tan sols són percepcions, ja provinguin de l’exterior captant-ho amb els sentits com les internes, guiades per sentiments, emocions o passions. Amb això ens marca dos grups de percepcions: les impressions i les idees. El primer grup és format per aquells pensaments dels qualsen tenim el coneixement directe empíric, i el segon es tracta d’una associació d’impressions formant una imatge més vaga i desconeguda. Per tant direm que totes les idees deriven d’una o vàries impressions i, si no podem associar una idea amb alguna impressió, simplement es tracta d’una cosa inexistent i buida, ja que segons la seva teoria de correspondència, el que no es pot comprovarempíricament no és cert. Com a crítica al racionalisme, exposa que no existeixen les idees innates. Quan naixem som un full en blanc que s’omple amb els coneixements que adquirim amb l’experiència, un pensament que prové dels fonaments de Locke. Una altra crítica al racionalisme és duta a terme per el seu anàlisi dels tres pilars del coneixement, un d’ells el principi de causalitat. No existeix lacausa-efecte, ja que les qüestions de fet no tenen perquè ser contingents, i perquè un fet sempre hagi succeït d’una manera, no vol dir que en un futur hagi de seguir sent així, si nosaltres en tenim la creença, és tan sols per culpa del costum. Per últim ens senyala que les associacions d’idees són produïdes per uns principis concrets: semblança, contigüitat i causalitat.
Resum
Investigació sobreels principis de la moral

En aquest text bàsicament es plantegen si les raons de tipus moral tenen a veure amb la raó o amb el sentiment. Una cosa és donar raonaments o explicacions al perquè d’un fet o una actitud i l’altre és acceptar-lo o refusar-lo. Aquest segon pas ja forma part de la moralitat, i la moralitat és un sentiment. Cadascú es decantarà per el bé o el mal, o pel que li és mésútil i el que menys. Per tant podem concloure que l’enteniment humà té dos nivells: la raó i el sentiment. Fins ara els racionalistes afirmaven que la moralitat estava dins de la raó i que el sentiment tan sols era flaquesa. Hume afirma que de cap manera es pot col·locar una cosa tan subjectiva com un sentiment dins de la raó, que tan sols ens pot oferir descripcions dels fets. Per demostrar laseva postura utilitza 5 consideracions. Primerament la gratitud i la ingratitud, per jutjar si un acte es mereix gratitud no podem racionalitzar-ho, dependrà del sentiment d’aquella persona envers l’acció produïda. En segon lloc, a l’hora de decidir termes de justícia, cal obtenir-ne tots els detalls i tenir-ne una visió global per poder-ho valorar moralment. En el tercer punt exposa que el conceptede bellesa es pot decidir subjectivament per cadascú al percebre l’objecte, però no és una relació necessària que sigui igual per a tothom. La bellesa no és una propietat d’un objecte sinó que canvia segons els ulls que se’l mirin. En quart lloc no podem portar la moralitat a tots els àmbits. En la natura no es poden tractar de morals o immorals les accions que fan els éssers vius a l’hora de...