Revolució Cognitiva o Crisi De La Psicologia

Revolució Cognitiva o Crisi de la Psicologia?:
La urgència d’una revisió paradigmàtica

Al llarg del temps, l’enfocament de la psicologia s’ha efectuat des de moltes corrents, algunes vegades contraposades. Això ha comportat una gran varietat de plantejaments sobre com analitzar la ment; així moltes propostes que no van acabar de convergir en el seu moment, per estar incompletes, per no estaracceptades o per haver sigut reemplaçades, van ser represes, renovades i adaptades al nou context.

Així, podem parlar de Wundt, que en la primera meitat del segle XX, va revolucionar la psicologia de la seva època introduint el mètode experimental per estudiar la consciència; va identificar la seva psicologia fisiològica amb la biologia i la fisiologia. Atenent a la tradició, va apostar pelparal•lelisme psicofísic (Tortosa, F., 1998, p. 101), que postulava que cos i ment no s’influïen entre si (Sáiz, M., 2008), per resoldre l’antic problema del dualisme psicofísic. És important assenyalar que també es va centrar en l’estudi del desenvolupament de la ment amb la seva psicologia social. Tanmateix, el seu mètode experimental va ser criticat per autors representatius de les ciènciesempíriques, com Dilthey que defensava que determinats aspectes de la vida humana no es podien explicar des de les ciències naturals o Brentano que defenia que es requerien altres mètodes. Aquests autors van criticar la psicologia de Wundt ja que aquesta es basava en el mètode experimental i només estudiava les sensacions i les percepcions deixant de banda el que realment era i feia la consciència. Així,Brentano es va interessar pels actes de consciència, en la seva funcionalitat i va introduir la intenció com a concepte determinant de qualsevol acte de consciència (Balltondre, M., 2007).
En aquest context, podem dir que la Revolució científica en el temps de Wundt va comportar crítiques ja que va centrar-se en aspectes molt concrets de la consciència i va prescindir dels seus actes i per tantde la seva intencionalitat.

De la mateixa forma, en la segona meitat del segle XX, es va produir una Revolució cognitiva que va suposar un canvi a la corrent que llavors predominava, al conductisme, que com la proposta de Wundt, també es basava només en el mètode experimental. La psicologia cognitiva va reprendre l’aspecte intencional proposat per Brentano i refutat pel conductisme de Watson.A més, gràcies als avenços tecnològics de l’època, va redefinir la ment com un sistema de còmput per així poder analitzar-la des del funcionament d’una computadora (Pedraja, M.J., Romero, A., Martín, J. 2008). Això es veu reflectit en la cita següent: “L’enfocament cognitiu ha comportat la recuperació explicita de la vellíssima tradició epistemològica de la psicologia natural del sentit comú, dela reflexió filosòfica sobre l’ànima, la ment i la consciència i de la primera psicologia científica (...), però ho ha fa d’una manera peculiar” (Rivière, A., 1991). La vellíssima tradició a la qual es refereix Rivière fa referència, en grans termes, al dilema del dualisme cartesià cos – ment; precisament, la psicologia cognitiva va obrir una nova porta a aquest problema, ja que va permetreanalitzar la ment des d’una perspectiva física, la computadora. Així Hagen (2005) va assenyalar que la invenció de la computadora, al mostrar un objecte físic, podria “pensar”, cosa que va possibilitar la unificació de la ment i la matèria, derrocant el dualisme cartesià i originant la revolució cognitiva. Com la raó universal de Descartes, la computadora representava una màquina universal que podriaresoldre qualsevol problema a través dels símbols (Pedraja, M.J., et als, 2008). En aquest sentit, podem parlar d’un dualisme funcional en el que la ment seria un programa i el cos un ordinador (Rivière, A.). D’aquesta manera es van establir termes informàtics per referir-se a l’activitat mental, es va simular la ment humana a través d’un ordinador i es va determinar que la ment i els ordinadors...