Reyes Católicos

ELS REIS CATÒLICS
La monarquia dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran, va ser l'origen de l'Estat modern als regnes hispànics.
Amb la unió matrimonial d'aquests dos monarques es varen unir sota una mateixa Corona els dos estats més grans de la Península Ibèrica: el de Castella i el d'Aragó. Però aquesta unió no va comportar la creació d'un Estat unitari perquè es varen mantenir vigents les lleis iles institucions de cada regne.
Els reis es varen preocupar d'ampliar els territoris i varen conquerir el regne nassarita de Granada i varen incorporar les illes Canàries i el regne de Navarra a la Corona de Castella. A més, varen dur a terme una política exterior encaminada a consolidar els seus dominis al Mediterrani i a obrir noves rutes a l'Atlàntic, que varen culminar amb l'arribada deColom a Amèrica.
També varen voler reforçar el poder de la monarquia sobre els diversos grups socials. A la Corona de Castella, Isabel hi va establir una monarquia autoritària i a la Corona d'Aragó, Ferran hi va instituir el pactisme.
1.UNIÓ DINÀSTICA I EXPANSIÓ TERRITORIAL
1.1La unió de Castella i Aragó
El 1469 es varen unir en matrimoni el príncepFerran, fill i hereu de Joan II, rei de la Coronad'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella.
A la mort del seu pare, el 1479, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó. Aquell mateix any, Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil per la successió al tron (1475-1479) que l'havia enfrontada amb la seva neboda Joana, anomenada La Beltraneja.
La unió d'Isabel i Ferran no va comportarla creació d'un regne únic, sinó que només va ser una unió dinàstica. Per la Concordia de Segovia (1475) es va acordar administrar d'una manera conjunta les dues corones, però cada regne mantenia les fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions pròpies. A més, el regne no tenia cap capital estable i la Cort es desplaçava allà on eren els reis.
En les seves relacions ambaltres Estats, els Reis Catòlics varen actuar sempre conjuntament en nom dels dos regnes i varen unir forces per constituir un exèrcit reial i per dur a terme empreses militars comunes.
1.2 L’expansió territorial
Durant el seu regnat (1479-1516) els Reis Catòlics varen intentar unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona per mitjà d'una política d'expansió territorial:
* Desprésd'una guerra que es va allargar durant deu anys (1482-1492), varen conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península.
El predomini militar dels Reis Catòlics i les desavinences internes al regne musulmà varen facilitar el triomf de les tropes cristianes. Després d'un setge de més de nou mesos, Boabdil, el darrer monarca nassarita, es va rendir i els va lliurar laciutat.
* Els Reis Catòlics varen dur a terme una política d'enllaços matrimonials amb Portugal: dues filles seves, Isabel i Maria, es varen casar amb monarques portuguesos. Aquests enllaços varen donar fruit anys més tard, en què Felip II va heretar el regne de Portugal i el va incorporar a la Corona.
* El regne de Navarra, que s'havia aliat amb França, va ser envaït per un exèrcit castellàsota el comandament del rei Ferran, que reclamava drets de successió. El 1515 Navarra va ser incorporada a Castella, però va conservar les lleis i les institucions.
1.3La política exterior
Els Reis Catòlics també varen desenvolupar un paper important en la política europea i varen orientar la seva política internacional en dues direccions: cap al Mediterrani i cap a l'Atlàntic.
La Corona d'Aragóva continuar la seva política tradicional d'intervenció al Mediterrani. El 1493, pel Tractat de Barcelona, va recuperar els comtats del Rosselló i de la Cerdanya.
A partir del 1504, i després de diverses guerres amb França, un exèrcit comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba va conquerir el regne de Nàpols. El seu objectiu era frenar les ambicions expansionistes franceses, en una zona...