Ricardomela

TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA (1789-1871).
1.- Liberalisme i nacionalisme.
- El liberalisme i el nacionalisme són les dues grans ideologies burgeses del segle XIX.
1.1.- El liberalisme.
- El liberalisme és una doctrina política i econòmica del segle XIX que es basa en la llibertat
individual (en política i en economia), la igualtat legal, la propietat privada capitalista, ladivisió
de poders i la sobirania nacional (sufragi).
- La Constitució serà la norma bàsica dels estats liberals, expressió de la sobirania nacional.
- El liberalisme serà revolucionari en un principi per a acabar amb l’Antic Règim.
- Una vegada en el poder es dividirà en dos: els liberals moderats, partidaris de frenar la revolució
amb el sufragi censatari (sols voten els homes rics); i elsliberals democràtics, partidaris del
sufragi universal (voten tots els homes majors d’edat).
1.2.- El nacionalisme.
- El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seua
sobirania i crear un Estat propi, fent coincidir les fronteres de l’Estat amb la comunitat nacional.
- Dues definicions de nació:
· Nacionalisme cívic (França): la nació com a conjuntde ciutadans que units per la voluntat de
viure en comú.
· Nacionalisme ètnic (Alemanya): la nació com a conjunt de llengua, cultura, costums, història,...
que comparteix un grup de persones (ànima eterna, immutable i espiritual d’un poble).
2.- La Revolució Francesa (1789-1815).
2.1.- Causes.
- La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més per
unasèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts.
- Les diferències entre privilegiats i no privilegiats.
- La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre
privilegiats i no privilegiats i de no poder tindre importància política i social (Il·lustració).
- L’exemple de la independència americana que demostrava que el triomfde les idees il·lustrades i
liberals era possible.
- La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels Estats
Units), que obliga al rei a intentar fer una reforma fiscal per a recaptar més → intenta que els
nobles paguen impostos, però aquests es neguen i el rei es veu obligat a convocar Estats Generals
(corts estamentals), l’única institució que podiaaprovar nous impostos.
2.2.- La Revolució del 1789.
- Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (nobles, clero i Tercer Estat), però sols té un
vot cada estament → com que el Tercer Estat sempre seria minoria respecte als privilegiats,
reclama que es vote per persona i no per estament → els privilegiats no ho accepten i els diputats
del Tercer Estat se’n van i es proclamen AssembleaNacional (representants de la nació),
començant la Revolució.
- L’Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al carrer
i pren les armes de la Bastilla per a defensar l’Assemblea (14 de juliol del 1789).
1

- La revolució s’escampa per tota França: al camp els camperols cremen castells, assassinen
nobles i es declaren propietaris dels camps quetreballaven (la Grande Peur).
- Atemorit per la situació, el rei Lluís XVI reconeix l’Assemblea Nacional Constituent i França
passa a ser una monarquia constitucional o parlamentària.
2.3.- La monarquia constitucional (1789-1792).
- L’Assemblea Nacional aboleix l’Antic Règim i el feudalisme (monarquia constitucional) i
promulga la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertatsindividuals, igualtat legal i
impostos proporcionals i universals).
- L’any 1791 s’aprova la Constitució: monarquia constitucional, divisió de poders, propietat
privada, sobirania nacional, igualtat legal, llibertat econòmica, dret de veto del rei (podia oposarse a que s’aprovara una llei) i sufragi censatari (sols voten els rics) i indirecte (la burgesia tracta
de frenar la revolució i aliar-se amb el...