Ritos y Rituales

Ritos y rituales contemporáneos, capítol 1 i 2

El llibre de Martine Segalen, Ritos y rituales contemporáneos, inicia amb dos capítols que volen explicar i delimitar el concepte polisèmic de ritu.L’autora ho fa a partir de les teories que altres han anat elaborant al llarg de la història –sovint oposades entre elles- i, sota els paràmetres que aquests teòrics han anat establint, Segalendibuixa una nova definició flexible i exemplificadora del què és un ritu o un ritual.

El primer capítol, El rito, lo sagrado, el símbolo inicia amb la classificació que Durkheim elabora dels ritus i elsrituals. Distingeix dues categories: el culte negatiu o tabú, que separa els camps d’actuació del que és profà i el que és sagrat i serveix com a introducció a la vida religiosa, i el culte positiu,que pretén regular la relació dels individus com a membres d’un col·lectiu i està vinculat a les festes. També parla dels ritus piaculars, amb els quals s’experimenta alguna mena de patiment. El quetenen en comú tots tres és que l’objectiu és reforçar els sentiments de pertinença en un grup.

Després es cita a Mauss, que entén el sacrifici com un fenomen social i el considera imprescindible al’hora de referir-se al ritu. Considera que sempre que sigui de naturalesa normativa i fixa, qualsevol acte pot esdevenir ritu. Segons Mauss, el concepte de ritu rau en creure en la seva validesa, através de pràctiques de simbolització. Per Douglas, el ritu també es vincula al símbol, podem encabir-hi els actes quotidians sempre que signifiquin alguna cosa diferent al que són en aparença.

En elcapítol De la cuestión de los ritos de paso, Segalen es recolza en la definició de van Gennep, que considera ritus de pas aquells que s’emmarquen en el cicle de la vida familiar i analitza lesseqüències d’un mateix ritual. Es distingeixen tres fases, la separació, el marge i l’agregació, amb passos intermedis entre el pas d’un estadi a l’altre. La participació en el ritual és el termòmetre per...