rivera





LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-30




1. EL COLP D’ESTAT I LES CARACTERÍSTIQUES DE LA DICTADURA

2. EL DIRECTORI MILITAR 1923-25:

2.1. FORMACIÓ
2.2. REALITZACIONS:
a) REGENERACIONISME: LA LLUITA CONTRA EL CACIQUISME
b) EL RESTABLIMENT DE L’ORDRE
c) LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA
d) EL PROBLEMA DELS NACIONALISMES
e) LA FI DEL PROBLEMA MARROQUÍ: EL DESEMBARCAMENTD’ALHUCEMAS.

3. EL DIRECTORI CIVIL 1925-30:

3.1. LES ACTUACIONS POLÍTIQUES:
LA NECESSITAT D’INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM I EL SEU FRACÀS.
3.2. LA POLÍTICA ECONÒMICA: DIRIGISME ESTATAL
3.3. LA POLÍTICA SOCIAL: EL CORPORATIVISME I LA INSTRUCCIÓ PÚBLICA.
3.4. L’OPOSICIÓ AL RÈGIM.
3.5. EL FINAL DE LA DICTADURA

4. CONCLUSIONS FINALS














1. EL COLP D’ESTAT I LESCARACTERÍSTIQUES DE LA DICTADURA

Era la dictadura una solució per a la crisi?. Aquesta era l’opinió generalitzada i la de Primo de Rivera que amb el seu ideari regeneracionista pensava que era possible un sistema liberal molt més autèntic després d’un període de dictadura personal. Se considerava el “cirurgià de ferro”, el salvador de la pàtria, inclús arribà a pensar en una “missió divina”.
Elseu pensament polític era senzill, personal i ingenu. Tenia un odi obsessiu per “els professionals de la política” que havien arruïnat i desmoralitzat al país. El seu ideal era una Espanya sense polítics i sense partits, al estil antic. Aquest odi es va racionalitzar i es va convertir en una teoria política antiparlamentària que ell considerava molt més democràtica que el liberalismeparlamentari. Ell, un patriota, sense experiència política anava a regenerar el país. Era un dèspota benèvol i intuïtiu, dictava decrets a destra i sinistra i després feia o no feia cas d’ells, segons se li venia de gust. Tractava de fer les coses bé, el millor possible, mai va ser cruel. Era un polític de café, però amb una gran intuïció política. Va ser paternalista i populista va saber captar lesaspiracions populars a través d’un intervencionisme estatal amb una política social i de creació d’infrastructures. El seu tarannà xarrador i xafarder, el seu masclisme visceral, producte d’una educació militar, i la seua oratòria atreia a les masses. Fou un militar estricte, patriota, visceral, laic, amb una religiositat sols aparent i una escandalosa vida privada: bevedor i femeller.
Lesapel·lacions a una solució autoritària eren freqüents entre sectors molt diversos. Es pot dir que el colp d’Estat es palpava en l’ambient i que quasi tots, inclosa la premsa, ho consideraven viable. Recordeu que les condicions eren propicies per la crisi en la que estava sumida la vida política espanyola: crisi de la monarquia parlamentària, inoperància dels partits, problema marroquí, el recel dels sectormés de dretes davant l’auge dels nacionalismes, republicanisme, agitació i tensions socials i gran protagonisme de l’exèrcit, Expedient Picasso....
En el context internacional destaquem la crisi de la democràcia i el sorgiment dels feixismes que encoratjaven els moviments militaristes i dictatorials. Això ens mostra que el rebuig al parlamentarisme, adulterat pels partits polítics, no va serexclusiu d’aquest país.
El colp d’Estat de Primo de Rivera no era nou en la Història Contemporània d’Espanya, recordem el colp d’Estat de Pavia el 1874 que també es va desenvolupar per restaurar l’ordre i posar fi a l’anarquia. Primo seguiria la fórmula tradicional del pronunciament militar, encara que el seu objectiu no era recolzar a un partit, sinó enderrocar l’edifici polític de laRestauració. Com no s’esperava gran resistència, no era necessari un colp per sorpresa als centres de poder. Era prou un pronunciament militar a la defensiva, sense vessament de sang. Tots sabien el distanciament entre el rei i el Govern. El govern de Garcia Prieto volia portar endavant un programa democratitzador, el rei no el va recolzar.
La trama colpista es va desenvolupar durant tot l’estiu...