Sarcòfag dels esposos i Ara Pacis Augustae

SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Fitxa tècnica:

Títol: Sarcòfag dels esposos
Autor: desconegut
Cronologia: 520 a.C.
Estil: etrusc
Tipologia: conjunt escultòric exempt
Materials: terracota policromada
Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia ( Roma )
Tema: funerari
Dimensions: 2’20 x 1’41m
Context històric: els etruscs van desenvolupar la seva civilització a la península itàlica entornal segle X i II a.C. Van dominar gran part de la península itàlica i Roma fins al 509 a.C. Procedien de l’Àsia menor i eren molt bons comerciants. Al igual que la civilització egípcia, van centrar el seu art en les creences religioses les quals donaven molta importància a la vida després de la mort. Per això, sovint es creaven màscares i urnes funeràries per conservar la memòria del difunt. A més,en alguns casos on es disposava d’un bon nivell econòmic, aquelles famílies més aristòcrates, construïen sepulcres esculpits com el Sarcòfag dels esposos.

Anàlisi formal:

El vehicle artístic al qual pertany aquesta obra és l’escultura. Concretament es tracta d’un conjunt escultòric de volum rodó que segueix les lleis de la frontalitat. És per això, que tot i la postura relaxada delsprotagonistes, en l’obra seguim apreciant un cert hieratisme en detalls com les cames, les espatlles... A més encara hi ha una influència de l’art grec arcaic sobretot en els ulls ametllats, els cabells geomètrics, la barbeta punxeguda i el somriure rígid estereotipat que donen lloc a una representació bastant esquemàtica. Tot i així, les mans, peus i les faccions de la cara s’assemblen cada vegada mésa la realitat.
Pel què fa a la composició, podem dir que la tapa del sarcòfag té forma de llit( kliné) al damunt de la qual hi ha esculpides dues figures. La primera d’elles i situada en primer terme es tracta d’una dona que es troba representada en actitud calmada, vestida amb una túnica llarga fins als peus, du unes sabates en forma de punxa i el cap cobert amb una espècie de barret que liamaga els trenats cabells. Pel què fa a la segona figura, aquesta es troba situada al darrera de la primera i en ella hi veiem representat un home en actitud carinyosa i protectora respecte la dona i pel què fa a la indumentària va descalç, amb la part del torç nua i els cabells trenats.
En conjunt doncs, veiem un conjunt escultòric en actitud afectuosa que transmet unió i festeig on els seusprotagonistes celebren tranquil·lament el seu banquet funerari.
Si ens centrem en les tècniques utilitzades en l’elaboració de l’obra, hem de dir que l’obra ha estat elaborada a partir del modelatge d’un tipus d’argila força tova anomenada terracota la qual permet realitzar formes arrodonides i suaus. A més, aquesta obra va estar policromada amb colors força vius i això es demostra amb algunes restesd’aquesta policromia presents en les figures, coixins i en els vestits.



Anàlisi conceptual:

La temàtica és funerària ja que la funcionalitat de l’obra és ser un sarcòfag on dipositar-hi les restes mortals dels difunts. En concret, era un sarcòfag destinat a un matrimoni. Seguint la tradició etrusca de representar els difunts al màxim de fidels a la realitat acompanyats de pintures alfresc amb danses, genets, animals...i dipositar en la cambra mortuòria un seguit d’objectes quotidians i manufactures per ajudar al difunt en la vida del més enllà, en el Sarcòfag dels esposos, veiem el matrimoni representat celebrant un banquet funerari on hi ha la dona situada en primer terme perquè era una figura essencial en la vida social. Així doncs, a partir d’aquesta obra podem veure que lamentalitat religiosa dels etruscs era molt diferent a la cristiana ja que en els banquets funeraris la gent no estava trista, sinó que es celebrava poder accedir a una vida més enllà i per això es feien festes entenen la mort com una prolongació de la vida terrenal.

ARA PACIS AUGUSTAE

Fitxa tècnica:

Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August
Autor: desconegut
Cronologia:...