Sector

14.11.11
Teoria harold hotelling: teoria del votant mitjà: Aquesta teoria ens permet explicar com acuten els partits politics i arribvarem a la conclusio que tots els partits tendeixen al centre.
Centres:
1. Els partits politics unicament estan interessats per guanyar les eleccions. Veurem com els partits no tnen una condicio ideològica fixa
2. Nomes hi ha dos partits, uns d’esquerres i dedretes
3. Hi ha una correlació perfecte entre renta i ideologia: mentre la gent pobre preferirà partits de esquerra, els rics preferiran partits de dreta
4. Els votants es reparteixen seguint el que anomenem, distribució normal: voten al partir que ideològicament esta mes pròxim.
votants

Ideologia

Convergència electoral.
Els parits a llarg termini tendeixen a situar-se al punt mig, adalt de tot del gràfic anterior. Això vol dir que en aquells països on hi ha democràcies assentades on hi ha dos partits politics tendeixen a plantejar les seves propostes en termes bastants similars, les plataformes electorals estan entorn del voltant mitjà. Des de un punt de vista ideològic la tendència es a convergir.
Aquesta movilitat ideologica cap el centre te uns límits:
1. Efecteindiferencia: quan les plataformes electorals dels partits politics son molt similars, estan oferint als seus votants exactament el mateix, normalment el que succeeix esque augmenta molt el nivell de abstenció xk la gent pensa que el resultat de les eleccions no fara variar les politiques, sigui qui sigui el partit que guanyi no canviarà res, els efectes que te son negatius ja que es perd eficiència en elsistema electoral.
2. Efecte alienació: aquest també te que veure amb el nivell d’absenció quan hi ha eleccions i sobretot tambe ha de veure amb aquells ciutadans que es situen als extrems polítics, es a dir, ciutadans molt d’esquerres o molt de dretes, aquest es sentiran asabuts perque el seu partit ha anat convergint cap al centre, aquest ciutadans tenen incentiu per no anar a votar, uns ialtres tendiràn a no anar a votar, uns per l’efecte indiferencia i altres per l’efecte alienació.



Quantitat de bé públic que s’ha de produir:
Suposem que hi ha un be públic i els votants poden expressar les seves preferències per aquest be públic.
Votant
1
2
3
4
5
Preferència sobre be públic
300
400
500
600
700

Els partits politics tendiran a oferir un valor de 500 de bépúblic i així aconseguir el nombre màxim de vots. Aquesta quantitat de 500 pot ser que no sigui la quantitat socialment optima. Aquesta es la pregunta que ens hem de plantejar. Les politiques publiques es troben condicionades pel votant mediat i que el fet de que estiguin tan condicionades fa que en molts casos no es subministri la quantitat socialment optima.
Poblema de l’agregació de preferencies:Problema de impossibilitat de d’ARROW , te a veure amb la paradoxa de CONDORCET.
Els mecanismes de desició publica permitien repartir mes o menys be millor o pitjor les preferencies de la comunitat politica. Alhora de la veritat això no acaba passant, la realitat ens demostra que l’exepció es que els mecanismes de decisió publica reflecteixi les preferencies de la comunitat, perque hi haproblemes molt important alhora d’agregar preferències d’una col·lectivitat.
Problemes: Segons ARROW:
1. Es molt difícil construir funcions de benestar social: es a dir, desde un punt de vista practic es del tot imposible tenir tota la informació necessaria per construir totes les funcions.
2. Les preferencies dels individus depenen de dos elements: pero també depenen d’altres element que sondificilment mesurables, que tenen caracter multifuncional, sabem que basicament dependen de la renda i dels sistema impositiu però ens queda altres element que tenim de especificar
a. De la seva renda
b. Sistema impositiu
3. Les preferències individuals son molt difícils de comparar
Davant d’aquests problemes Arrow intenta esbrinar si hi ha una possibilitat de simplificar o trobar algun sistema...