Sexenio Critic0

DOSSIER DE CADENES LÒGIQUES
HISTÒRIA D’ESPANYA DEL SEGLE XIX I XX
LA DECADÈNCIA DE LA MONARQUIA (1917-1923)

Si en l’anomenada segona etapa, el règim polític de la Restauració havia
aconseguit sobreposar-se a les successives crisis des de 1898 pagant el preu de la
contestació social i el trencament institucional, els esdeveniments que es
desenvoluparen durant el 1917 com a conseqüència dela primera guerra mundial
suposaran la ruïna definitiva de la monarquia liberal parlamentària. La dictadura de
Primo de Rivera, la desaparició de la monarquia i l’adveniment de la segona república
són les derivacions immediates d’aquest procés de descomposició del Restauracionisme
que es produeix durant l’anomenat sexenni crític. Farem una radiografia d’aquest
període, curt però intens, através dels fets i els problemes més influents sobre la vida
política.

1. A quins problemes ens estem referint?
A) La conflictivitat social, la qüestió catalana i el problema i la política militar.
B) El posicionament en relació a la Gran Guerra, la qüestió catalana i el
problema i la política militar.
C) la conflictivitat social, la guerra del Marroc i el problema i la política militar.1. 1917 A ESPANYA: REVOLTES O REVOLUCIONS?

En aquest primer punt tractarem els que foren els tres grans desafiaments del
sexenni crític que neixen l’any 1917: les juntes de defensa, l’assemblea de parlamentaris
i la vaga d’agost del 1917

Res del que va succeir durant el sexenni crític pot ser comprés sense examinar
prèviament alguns dels efectes de la guerra europea sobre l’economia i lasocietat
espanyoles. Malgrat que el president Dato va declarar la neutralitat espanyola al principi

del conflicte (admesa i mantinguda tant pels governs conservadors com pels liberals), la
societat es va mostrar molt bel·ligerant en aquest sentit i ràpidament va quedar dividida
en dos grups, aliadòfils i germanòfils.

2. Quins sectors polítics es van posicionar en un sentit o en un altre?A) La majoria dels intel·lectuals, el gruix del socialisme i els polítics d’esquerra
es van posicionar a favor del bàndol germànic ja que veien en ell
l’encarnació de la llibertat i la democràcia. Per la seva banda, l’extrema
dreta, bona part dels polítics conservadors i les bases mauristes es van
declarar aliadòfiles ja que representaven els valors tradicionals d’ordre,
jerarquia iautoritat.
B) La majoria dels intel·lectuals, el gruix del socialisme i els polítics d’esquerra
es van posicionar a favor del bàndol aliat ja que veien en ell l’encarnació de
l’ordre tradicional, la jerarquia i l’autoritat. Per la seva banda, l’extrema
dreta, bona part dels polítics conservadors i les bases mauristes es van
declarar germanòfiles ja que representaven els valors democràtics i lallibertat.
C) La majoria dels intel·lectuals, el gruix del socialisme i els polítics d’esquerra
es van posicionar a favor del bàndol aliat ja que veien en ell l’encarnació de
la llibertat i la democràcia. Per la seva banda, l’extrema dreta, bona part dels
polítics conservadors i les bases mauristes es van declarar germanòfiles ja
que representaven els valors tradicionals d’ordre, jerarquia iautoritat.

Políticament, aquesta distinció entre aliadòfils i germanòfils no era més que
l’expressió de l’enfrontament polític entre aquells que descartaven una evolució cap a la
democratització i europeïtzació d’Espanya i els que volien aquesta transformació però
eren incapaços de modificar els mecanismes polítics preestablerts.

Si el missatge ideològic de la guerra ajuda a comprendre lacrisis política a Espanya,
les seves conseqüències econòmiques ajudaran a comprendre la crisis militar i social
d’aquells temps. En línies generals, la guerra va suposar un auge de les exportacions
molt gran de manera que certs productes de primera necessitat començaven a ser
escassos la qual cosa va portar a un augment dels preus dels productes de primera
necessitat. Malgrat que també va haver...